17/06/2012: De Pars a Atenes

Categoria: General
Escrit per: Toni Cruanyes
Desprs d'una llargussima campanya electoral, el pndol poltic francs s'ha decantat definitivament a l'esquerra. Els socialistes controlen l'Assemblea Nacional, per tamb la presidncia, les principals ciutats del pas i prcticament totes les regions. Franois Hollande s el president amb ms poder institucional des de la Segona Guerra Mundial, amb el plus de fora que li dna haver-se erigit en portaveu dels interessos dels pasos del sud davant d'Angela Merkel.

Hollande i Merkel, l'entesa ser difcil
Per aqu rau precisament la primera feblesa d'Hollande. Amb un escenari grec angoixant, i els dubtes sobre la recuperaci rpida d'Itlia i Espanya, s previsible que la prima de risc francesa augmenti. I els plans d'expansi en serveis pblics i estmuls al creixement no es podran fer si no es pot collocar deute sobir francs a un inters raonable. Ara, doncs, s l'hora de la veritat per Hollande. Complir al peu de la lletra les seves promeses?

L'escenari que es dibuixa per als propers dies s el de la confrontaci Pars-Berln. I Angela Merkel ja ha deixat clar que, si Hollande vol ampliar el permetre del directori europeu a Espanya i Itlia, ella tamb demanar la participaci d'ustria, Holanda o Sucia. Els pasos catlics vs. l'Europa luterana. Els pobres contra els rics. Els que estan en nmeros vermells i els que ms s'han enriquit en els ltims anys.

Aquest s l'escenari que volia evitar Nicolas Sarkozy. Si l'expresident francs no es separava mai de les faldilles de la cancellera alemanya era per mantenir de cara enfora una falsa biceflia al capdavant de la zona euro. Si Hollande no cedeix i insisteix en escenografiar l'allament de Berln, pot acabar trobant-se en el cercle dels pasos mediterranis. Aquest no s l'inters de Frana. La F no estava prevista en l'acrnim dels PIGS. .
Categoria: General
Escrit per: Toni Cruanyes
Els francesos estan cansats del llarg cicle electoral que va comenar ja l'estiu passat amb les primries del Partit Socialista. Desprs d'una intensa campanya -amb culminaci en el canvi de president el 6 de maig passat- ara, les legislatives agafen l'opini pblica amb el pas canviat. La participaci est sent molt baixa. Els lders i militants socialistes sn els ms mobilitzats... aparentment. L'alt ndex de popularitat d'Hollande i del nou primer ministre, Jean-Marc Ayrault, donen una gran confiana al PS.

Retrat oficial d'Hollande com a president francs
El partit de Nicolas Sarkozy viu la situaci contrria. L'expresident ha desaparegut del mapa, i la lluita interna per la successi ja s el tema de conversa entre els militants de la UMP. Aix s, no han deixat de fer campanya a totes les circumscripcions. Sobretot en la norantena de districtes electorals on el Front Nacional va treure bon resultat a les presidencials i, per tant, s'ha convertit en una amenaa per la seva hegemonia a la dreta.

s cert que en aquestes eleccions qui s'hi juga ms s cada diputat, que pot ser reelegit o castigat durant cinc anys amb l'ostracisme poltic. Els dirigents de la UMP necessitaran visibilitzar-se a Pars a travs de l'Assemblea Nacional. No tenen cap altra possibiltat d'ocupar un crrec si no governen. I els socialistes que formen part del govern saben que, si perden, hauran de dimitir perqu Jean-Marc Ayrault -en un exercici de radicalitat democrtica- va prometre que no voldria estar assegut al seu Consell de Ministres ning que hagus estat rebutjat a les urnes.

Aquestes eleccions sn ms importants del que molts francesos pensen. Segons els mecanismes constitucionals de la Va Repblica, s la majoria a l'Assemblea Nacional la que decideix el color del govern. Per tant, si finalment el legislatiu queda ancorat al centredreta, Hollande podria veure's obligat a canviar el primer ministre i el govern sencer tan sols un mes desprs d'haver-lo nomenat. Les decisions importants dels propers cinc anys les prendr l'assemblea i el govern, i el president corre el risc el proper 17 de juny de convertir-se en una reina mare. .

30/05/2012: Bankia espanta Frana

Categoria: General
Escrit per: Toni Cruanyes
Espanya torna a estar en boca de tots a Pars. Si, abans de les eleccions presidencials, Nicolas Sarkozy atiava el fantasma de les retallades espanyoles per llanar el seu personal "Al loro! Que no estamos tan mal...", ara sn els bancs espanyols els que preocupen a tothom. La premsa francesa fa uns dies que dedica portades a Bankia. S'intensifiquen les elucubracions sobre com l'ensorrament del quart grup bancari espanyol pot afectar Frana.

Rajoy va ser el primer cap de govern europeu rebut per Hollande a l'Elisi
D'una banda, hi ha l'exposici de la banca francesa al deute espanyol (menor que a l'itali, per ms gran que el grec). BNP Paribas, Credite Agricole i Societe Generale estaven ms exposats que qualsevol altre sistema bancari al deute grec a l'inici de la crisi del deute. Ara ja no. Per el problema amb Bankia s la falta de confiana que genera que Espanya hi pugui fer front en solitari.

"Le Monde" critica l'actitud "quixotesca" de Mariano Rajoy, mentre que "Le Journal du Dimanche" diu que "Espanya fa tmer el pitjor per a Europa". Amb tot, el cicle electoral no s'ha acabat a Frana i Franois Hollande tem que les vergonyes de l'economia espanyola no es descobreixin abans del 10 i 17 de juny. Les enquestes pronostiquen una ajustada victria de l'esquerra a les eleccions legislatives, per el fantasma del contagi podria posar en dubte les mesures anunciades pel nou govern francs.

Amb les previsions de creixement per sota de l'1%, Hollande i el seu primer ministre ho tindran difcil per complir amb la contractaci de 60.000 nous ensenyants, l'augment del salari mnim interprofessional i tornar a baixar l'edat de jubilaci als 60 anys. Si, a ms, es confirma que els 23.000 milions que necessita la banca espanyola han de sortir d'Europa, la primera reacci dels mercats ser buscar com segueix la filera del dmino desprs de les caigudes de Grcia, Portugal, Irlanda i Espanya... i el segent s Frana. .
Categoria: General
Escrit per: Toni Cruanyes
El mateix dia que el nou govern de Franois Hollande pren possessi, dos dels poltics socialistes que TV3 va entrevistar durant la campanya s'han convertit en ministres. Manuel Valls, nou i flamant ministre de l'Interior, i Arnaud Montebourg, ministre de Redreament Industrial. Sn les dues cares de la mateixa moneda: la dreta i l'esquerra del Partit Socialista. La sobrietat i el barroquisme. Tots dos trenquen motllos, i tots dos tenen els ulls posats en llocs de responsabilitat encara ms alts en el futur. 49 anys, tots dos. Poltics per observar.

Manuel Valls, un catal a la cpula del poder francs
De la dreta de l'espectre poltic, TV3 va entrevistar dues dones d'alt inters: Michlle Alliot-Marie i Rachida Dati. La primera ho ha estat gaireb tot a la cpula de l'estat francs: ministra de l'Interior, de Defensa i d'Afers Estrangers; vicepresidenta de l'UMP de Sarkozy; diverses vegades anunciada com a possible primera ministra. Una victria del seu partit a les presidencials li hauria perms tornar al govern. Si la dreta guanya les legislatives del mes de juny, tot tornar a ser possible.

En canvi, Rachida Dati ha anunciat el mateix dia que el nou govern francs pren possessi que no ser candidata a les eleccions legislatives. Va ser portaveu de la campanya de Sarkozy el 2007 i ministra de Justcia. La "desaparici" del mapa de Sarkozy implica tamb la caiguda en desgrcia d'alguna de les apostes personals de l'alehores president.

Els moviments a l'interior de la l'UMP seran interessants a seguir: ara i desprs de les eleccions legislatives. Les enquestes donen un empat amb els socialistes (amb lleuger avantatge per a la dreta), per el sistema a dues voltes i amb un pes important del Front Nacional podrien beneficiar l'esquerra. En tot cas, es podem assistir a un "big bang" de la dreta francesa i una nova divisi entre centristes, dretans i ultradretans. A banda de la guerra pel lideratge de cadascuna d'aquestes faccions. Rachida Dati ser, sense cap dubte, una de les damnificades. .
Categoria: General
Escrit per: Toni Cruanyes
La nit de la victria de l'esquerra a Frana va ser tan intensa com curta. A primera hora de la tarda, amb la filtraci de les estimacions de vot, els carrers del centre de Pars van comenar-se a omplir de banderes de tots colors (cadasc la seva: del Partit Socialista, de l'Arc de Sant Mart, de Palestina, dels sindicats...).

La festa de La Bastilla va durar fins a les 2 de la matinada
La majoria eren joves, per hi havia tamb veterans de la victria de Franois Mitterrand de 1981. Malgrat que hi havia tres escenaris simultanis de victria, la gent va obviar la seu del Partit Socialista i la plaa de la catedral de Tulle (on Franois Hollande va fer la seva primera aparici). Tothom va anar a La Bastilla: smbol de la revolta encara 200 anys desprs.

La rebuda clida i sincera al nou president electe retrunyia des d'abans de les 8 del vespre: "Franois, prsident!" Per ell mateix s conscient que part dels vots aconseguits no sn del tot seus. El 51,7% dels sufragis el converteixen en president, per el principal comentari que es repetia a La Bastilla no era la illusi pel temps nou, sin la satisfacci per acabar amb el vell.

El crit ms sentit durant la nit va ser "Sarkozy, c'est fini!" Ni la can de l'enfads del canvi amb una melodia hbil i repetitiva ("Le changement, c'est maintenant") va poder amb el "hit" de la nit: "Sarkozy, c'est fini!" I deu ser veritat, perqu la festa no es va allargar gaire i dilluns al mat Nicolas Sarkozy semblava haver desaparegut del mapa. Ni els diaris que li han estat ms fidels, ni les televisions que tants minuts han omplert amb els seus discursos en els ltims cinc anys. Va dir que si perdia, es retirava de la poltica... potser ser veritat. .
Categoria: General
Escrit per: Toni Cruanyes
El setmanari de centredreta britnic "The Economist"diu al seu editorial d'aquesta setmana que "el deute pblic s alt i continua creixent, el govern no ha presentat un pressupost equilibrat en 35 anys, els bancs estan descapitalitzats, l'atur s persistent i, amb el 56% del PIB en mans de l'Estat, l'administraci francesa s la ms gran de tots els pasos de la zona euro". El diari de centreesquerra francs "Le Monde" en el seu editorial de diumenge confirmava que "desprs de l'excs de les ltimes dcades l'austeritat s evidentment necessria". Aquest consens de les dues grans capaleres liberal i socialdemcrata europea no apareix en la campanya. Ni en els mtings de l'actual president, Nicolas Sarkozy, ni en els discursos del favorit de les enquestes, Franois Hollande.

Cap dels dos candidats no ha tractat els temes de fons durant la campanya
Potser perqu tots plegats -periodistes inclosos- estem immersos en crniques molt centrades en la competici entre els candidats. Sobre les possibilitats de l'un i de l'altre. Sobre les conseqncies que tindria per a Europa un canvi de govern a Pars. O, fins i tot, sobre el vot tctic dels electors a la primera i segona voltes.

El fet s que han quedat relegats del debat pblic els veritables problemes de la societat francesa. A TV3, hem intentat aproximar-nos-hi a travs d'entrevistes i reportatges que hem anat emetent als nostres "Telenotcies" en les ltimes dues setmanes. N'he triat unes quantes per si a alg li interessen: hem parlat de l'atur, que dobla la taxa que Sarkozy va heretar de l'ltim govern de Chirac; hem visitat les "banlieue", les grans silenciades d'aquesta campanya quan, en canvi, van ser al centre de la de 2007; hem explicat com la indstria francesa pateix les deslocalitzacions dels seus centres de producci a un ritme semblant al de casa nostra; i hem parlat, esclar, de la dependncia excessiva de Frana dels mercats internacionals del deute.

S que molts dels que llegiu aquest blog -i que seguiu el dia a dia de l'actualitat francesa- sou, com jo mateix, uns malalts de la poltica, la dinmica dels partits i el carisma dels candidats. Malgrat tot, en un moment en qu potser ens fixem molt en les enquestes, la imatge i la posada en escena, tamb est b aprofundir en els desafiaments de Frana pel 2012 i ms enll. No sn molt diferents dels que tenim Catalunya. .
Categoria: General
Escrit per: Toni Cruanyes
La victria de Franois Hollande a la primera volta de les eleccions presidencials s un xit ms de la cursa d'obstacles que el candidat socialista est aconseguint superar des que es va llanar prcticament en solitari a l'arena electoral fa ms d'un any. Amb el seu estil calmat i proper, Hollande aconsegueix sumar cada cop ms suports a la seva candidatura. A la segona volta tothom el dna com a vencedor. Seria la culminaci d'una evoluci lgica a l'entorn del candidat "normal" que fa 14 mesos que no ha parat de fer mtings per tot Frana.

Per aix no vol dir que Nicolas Sarkozy ho tingui tot perdut. Al contrari: no ha aconseguit el vot til de la dreta que reclamava per la primera volta. I encara, malgrat no arribar en primera posici, t opcions de sumar a les seves files els votants de Marine Le Pen i de Franois Bayrou. Els instituts demoscpics presenten el segent escenari: Hollande (amb un 28,6% dels vots) pot sumar automticament a la segona volta els votants del Front d'Esquerres de Jean-Luc Mlenchon (11,7%) i de l'ecologista Eva Joly (2,3%).

Per la seva banda, Nicolas Sarkozy (amb un 27% a la primera volta) podria sumar una bona part dels electors del Front Nacional de Le Pen (18%) i del centrista Franois Bayrou (8,8%). Segons noves enquestes, el 52% dels seguidors de Le Pen tenen decidit que votaran per Sarkozy a la segona volta. Igual com el 25% dels electors de Bayrou. Aix situa a Sarkozy a l'entorn del 40% segur dels vots el proper 6 de maig, contra un Hollande tamb a l'entorn del 40%.

El 20% que falta s el que decidir. Per seduir aquest grup de vot decisiu, Hollande noms ha de fer que seguir el seu llarg cam d'evoluci cap al centre des de l'esquerra que va representar a l'inici de les primries del Partit Socialista. Nicolas Sarkozy intentar convncer els indecisos presentant-se com un lder competent i bon coneixedor de la realitat de la crisi que viu Frana. Res no est escrit: la campanya de la segona volta est encara oberta. .

17/04/2012: Aix no s Espanya

Categoria: General
Escrit per: Toni Cruanyes
Si una cosa agrada als francesos s sentir-se superiors als altres. Aix diu l'estereotip. I si l'nica comparaci que els va b a hores d'ara s amb Espanya, doncs benvingudes siguin les invocacions als vens del sud dels Pirineus. Nicolas Sarkozyno para de recordar que set anys de govern socialista a Madrid han provocat la baixada de salaris dels funcionaris, la congelaci de les pensions de jubilaci... Que no s'ofenguin al PSOE! L'objectiu, lgicament, no s atacar Espanya, sin el seu rival socialista: Franois Hollande.

Bayroy s qui denuncia que Frana haur de prendre mesures drstiques contra la crisi
La resta de candidats no sn molt diferents. El mateix Hollande posa sovint l'exemple de Grcia, Itlia i Espanya per diferenciar-se'n i aferrar-se a la idea que "Frana no est patint la crisi del deute de la zona euro". Hollande necessita allunyar-se de Madrid, Roma i Atenes, perqu tingui un mnim de credibilitat la seva promesa d'una poltica de creixement refrescant, indolora i de color rosa.

Noms el centrista Franois Bayrou s'atreveix a dir la veritat. Per aix en una entrevista a "Libration" assegura que "en unes setmanes estarem en una situaci com l'espanyola, davant la crisi ms greu de la seva histria". Per Frana s dur acceptar que ja no es troba entre els lders del vell continent perqu la seva economia s menys competitiva que les d'Alemanya, Holanda o els pasos escandinaus.

S, el seu pes demogrfic situa Pars necessriament com el contraps poltic i econmic de Berln. Per no d'igual a igual. Sin, precisament, com a representant dels denotats pasos mediterranis. El "president del club Med", li deien en to de mofa a Sarkozy quan va proposar la creaci de la Uni per la Mediterrnia. Frana s una lletra difcil d'encabir en l'acrnim PIGS que tant agrada a la premsa anglosaxona. Per amb cinc milions d'aturats, havent perdut la triple A i amb un deute de 600.000 milions, guanyi qui guanyi les eleccions presidencials els mercats ja estan esmolant les eines per comenar la carnisseria. Aix no s Espanya? O potser s? .
Categoria: General
Escrit per: Toni Cruanyes
Pendents encara de confirmacions de la policia -i, per tant, amb tota la precauci del mn- podem dir en aquests moments Frana viu un gir de 180 graus sobre la percepci que tenia dels atacs de Tolosa de Llenguadoc i Montauban. Des de la mort dels tres nens i el mestre de l'escola jueva dilluns 19, la policia i els mitjans de comunicaci privilegivem la pista supremacista i d'utradreta. Per ara sembla que ens trobem davant d'atacs de signe salafista. El presumpte assass s'hauria declarat mujahidn i simpatitzant d'Al-Qaeda.

El candidat centristaFranois Bayrou i el del Front d'Esquerres, Jean-Luc Mlenchon, havien acusat el Front Nacional i, en general, la campanya de la dreta d'haver reforat un clima d'intolerncia a Frana.

Els atemptats de Tolosa i Montauban tindran un efecte inesperat a la campanya electoral
Ara, Marine Le Pen reivindica que "tots els que han intentat aprofitar-se polticament d'aquests assassinats" haurien de ser desclassificats en la campanya de l'elecci presidencial del 22 d'abril i 6 de maig. Encara en una interpretaci prematura del que est passant, podem dir que els atemptats i la resoluci del cas per part de la policia afectar la campanya i, potser, els resultats electorals.

De moment, el candidat socialista Franois Hollande ha mantingut un paper digne, ha parlat d'unitat i de prudncia. Per des de l'entorn de Nicolas Sarkozy se l'ha acusat de voler exercir de "president bis" durant els actes d'homenatge a les vctimes.

Nicolas Sarkozy ha felicitat les forces de seguretat per la "rapidesa i eficincia" en la detenci del responsable dels assassinats a Tolosa i Montauban. Per Marine Le Pen ha criticat que l'Estat no presta prou atenci als moviments de suport d'Al-Qaeda a Frana. La campanya s'ha aturat formalment durant 48 hores. Per per les seves declaracions, sembla que els candidats estan a punt per reprendre-la. .

20/03/2012: Evitar un 11-M francs

Categoria: General
Escrit per: Toni Cruanyes
Dues sn les prioritats de l'equip poltic de Nicolas Sarkozy en aquests moments: primer, trobar l'assass dels quatre militars morts a Tolosa de Llenguadoc i Montauban l'11 i 15 de mar, i dels tres nens jueus i el seu mestre, tamb a Tolosa, el dia 19. El segon objectiu s evitar repetir una gesti de l'atemptat a l'estil de Jos Mara Aznar amb l'11-M de 2004.

L'atribuci errnia a ETA de l'atemptat d'Al-Qaeda a tres dies de les eleccions va capgirar les expectatives electorals del PP a Espanya. Al Palau de l'Elisi els preocupa que ning no pugui interpretar com una "apropiaci" de la desgrcia el paper necessriament rellevant del president en els funerals i els actes multitudinaris de rebuig.

Al diari " Le Monde" el cronista poltic Arnaud Leparmentier assegura que l'entorn de Sarkozy veu els atemptats com una oportunitat i un gran risc. D'una banda, si la policia actua eficientment i s'acaba demostrant que l'assass est vinculat a l'extrema dreta -i, fins i tot, s'hi troba alguna simpatia amb el Front Nacional- aix pot beneficiar la candidatura de Sarkozy. Una "demonitzaci" del partit de Marine Le Pen implicaria, en bona part, un augment de les expectatives de vot del president.

Els francesos han sortit al carrer per condemnar els atacs
Per contra, hi ha dos escenaris molt negatius per a Sarkozy. Un, que la policia no trobi l'assass o que aquest continu matant. L'altra possibilitat dolenta per Sarkozy s que s'obri un debat a Frana sobre fins a quin punt s perills abusar durant la campanya de l'espantall de la por a l'estranger -com estan fent Le Pen i el mateix Sarkozy.

L'entrada del pistoler a la campanya -ms enll, bviament, de l'anlisi humana i sociolgica que ens obliga a fer- augmenta encara ms la incertesa sobre unes eleccions ms obertes cada dia que passa. .
  Anterior