M’agrada tornar sovint a J.V.Foix, un poeta que sempre m’ha fascinat i que, gràcies a la perseverança i al treball de Jaume Vallcorba ha aconseguit que tota la seva obra sigui a l’abast de tothom, cosa que no es pot dir de molts altres dels autors de casa nostra. Ja se sap, la cultura no ven tret que no vagi lligada a grans inauguracions i a xifres, balanços i resultats.

J.V. Foix

Aquest és Dellà els segles, immòbils, del Desa aquests llibres al calaix de baix, publicat per Nauta l’any 72.

J.V. Foix

Els murs de calç, inaccessibles,
El mar perfidiós, turquesa inexorable
Que omple de dia i nit la platje dòcil
De sols morents i llunes esbrancades;
I tu; i jo, secularment immòbils
Al peu ombrós de l'eterna columna.
Ja no ens mirem enceses les pupil•les,
Ni escorcollem, absents, els ulls dels altres
—Transeünts permanents
Entre les balnques parets adverses
I les xarxes que amaguen abismes darrere les
portes—
Duen, a mans, les eines inútils,
I passen; i tornen,
I omplen de plomes negres el sorral cremós.
Quan l'olor de les fleques arriba a les covasses,
Ja el marbre rosa dels nostres cossos,
Els pics llunyans latents a les geleres,
L'alta fumera dels quitrans, flairosa,
I els somnàmbuls, presents en llur passar sense
hores,
Són el panteix de tots:
Mata de peix espurnejant tantost,
I aletejant després al clot de la ressaca.
O el bategar sense eco en el batec suprem,
Calada del tremall a la punta del Cap.