24-01-07 dimecres

La vida acaba sent un grapat de petites sensacions que s'acumulen al cervell i a la pell i que van fent aquella crosta agradable que ens salva del no-res, de la foscor absoluta, de morir en un bàlsam gris i sense substància. I, qui sap, tothom intenta trobar aquell fil que el faci lliure, que li doni ales com canta l’anunci del Red Bull, que li permeti volar i mirar-se el món a vol d’ocell, un punt de vista que, no ens enganyem, ens regala una llibertat i una autonomia que el viure de cada dia s’entesta a robar-nos, delicte sense pena, a cada instant.
Potser per aquest motiu les empreses editorials també intenten cridar l’atenció dels periodistes amb propostes que persegueixen capturar minuts de ràdio, conquerir línies de diari, llimar el difícil equilibri entre coneixement i vendes però que, de tan en tan, també pot ser que sense voler-ho, s’acabin convertint en un obsequi, en un petit moment d’abandó i deliri que no faci altra cosa que regalar somnis i temps, dues coses de les que cada dia anem més mancats. I pel mig, de vegades, i sempre que aconsegueixis superar aquella estranya frontera que marca la feina, els minuts apressats i urgents, s’hi poden fer descobertes emocionants, troballes gratificants.
L’editorial La Magrana, disposada a donar un nou rumb al segell, a retornar-li l’esplendor i el rigor que va tenir en mans de Carles Jordi Guardiola, ha fitxat una editora jove, l’Isabel Obiols que intenta fidelitzar autors i crear segell. En aquesta línia de treball, un dels escriptors de la nova escuderia és Jordi de Manuel, que podeu trobar a http://www.webpersonal.net/jordidemanuel/.
El Jordi és un d’aquests autors que fins ara s’ha mogut per premis d’aquests lliures de sospita i que, a més, permeten guanyar alguns euros i, sobretot, la publicació de l’obra. Tocat per la literatura de gènere (ciència ficció i negra) és, sens dubte, un gran valor de la literatura catalana, un escriptor que si aconsegueix una editorial (que pot ser perfectament La Magrana) que aposti fort per ell, està cridat a ser un dels grans i a donar molta matèria per anar parlant i llegint.
És humil, savi, abocat amb l’ànima a la feina que fa, obert als lectors, gens estrella i, sobretot, capaç d’escriure amb un rigor, una precisió i una finor envejables. No li perdeu la pista. I ja que hi som, tot això que explico és fruit de l’excursió a Collserola que ens va proporcionar l’editorial per dinar a la Masia Can Borrell i, de pas presentar El raptor de gnoms, la darrera novel•la del Jordi.
Arrencant d’aquest corrent internacional que allibera gnoms de jardí pel bosc, la novel•la és una demostració de la manera de fer de l’autor. El protagonista allibera 12 gnoms i el Jordi ha fet el recorregut documentat pels llocs de Collserola on s’havien de deixar. De fet el dinar es va acabar amb l’alliberament del gnom Mag (de Magrana, és clar) sota l’escletxa d’un arbre. A banda de les intrigues de la novel•la, no us perdeu les descripcions del paisatge, la delicadesa i el coneixement amb que descriu el meravellós univers vegetal que tenim a tocar i que sovint ens resulta tan llunyà.
Però el que és important de veritat és la possibilitat de veure-ho tot com un trencament. És aprofitar un cita que, inicialment és de feina, per convertir-la en una oportunitat per estirar el temps, per parlar, per veure i sentir els companys i, sobretot, per escoltar les explicacions de l’autor, carregades de vida i de passió, amb tota la capacitat intacta per despertar la imaginació i el deliri del pensament, per estimar les coses que es toquen i les que s’imaginen, per fer venir ganes d’entrar el una història. Qui sap, potser aquest és un dels motius que separa els escriptors de la resta, l’habilitat de fer fluir el desig i la necessitat, de convertir-te en còmplice d’una cosa que, en principi et resulta aliena i que, malgrat tot, aconsegueix fascinar-te.