Bien
El hombre que ha de morir ya está dentro.
No sospecha nada. Más bien le embelesa el viejo lugar, quizás cargado de recuerdos.
-Mira los estucados del techo –susurra a su acompañante-; son adornos hechos a mano que ya nadie hace. Mira los cristales tratados con ácido que se han conservado cien años. Mira las marcas en la pared, es donde estaban los espejos.
El hombre que ha de morir mira y mira como si la voz le acompañase. El hombre que ha de morir no ha visitado museos, pero la voz parece la de una guía. “Hay que ver el cuarto de baño. Ya no tiene grifería, pero milagrosamente aún conserva intacta una cerámica de Manises”.
El hombre que ha de morir sigue sin sospechar nada.


Francisco González Ledesma - Una novela de barrio

Aquesta és l’arrencada de Una novela de barrio, la nova aventura de l’inspector Méndez que va guanyar la primera edició del Premi Internacional de novel•la negra RBA, dotat amb 125.000 euros (el més important del món en gènere negre) i concedit per un jurat format per Soledad Puértolas, Suso de Toro, Lorenzo Silva, Antonio Lozano i Anik Lapointe.
Francisco González Ledesma viu un any d’or amb l’èxit aconseguit per La ciutat sense temps, la novel•la publicada amb el pseudònim d’Enrique Moriel que, per cert, tindrà continuïtat, la reedició dels seus llibres antics i aquest premi que li reconeix molts anys de treball abnegat i el referma en aquest paper de degà de la novel•la de lladres i serenos de casa nostra.

Francisco González Ledesma

Merescut, sens dubte, perquè González Ledesma és gran entre els grans, tan a nivell literari com personal i humà, però el que costa de creure és això de l’anonimat i la sorpresa del jurat quan la història la protagonitza un personatge que ja ha aparegut abans en sis novel•les. Coses del màrqueting literari. Sigui com sigui, enhorabona al “cap de la banda”.