L’editorial Lenoir Libros ha publicat el llibre “Gene Clark. Vuela hacia el sol”, un excel·lent treball del crític musical Álvaro Alonso. Nascut a Murcia l’any 1965 és doctor en Filosofia per la UNED, fa crítica musical al Cultural de l’ABC i ha publicat llibres com “Las músicas de nuestro tiempo. El universo pop”. És un crític erudit i a la vegada proper que defuig les obvietats i que gaudeix movent-se en les distàncies curtes, aquell territori on les antigues colònies d’home se la jugaven i on la crítica és fa més profunda, més sòlida però també més càlida i més humana. Li agraden els territoris fronterers i les emocions al límit i confessa que la seva fascinació per Clark va ser amor a primera vista. Tot i que els Byrds és un dels grans grups imprescindibles de la història del rock, el cert és que el seu compositor més brillant és més aviat un gran desconegut, una figura secundaria, conflictiva i una mica enigmàtica.

Gene Clark

Després d’aquell primer impacte emocional va veure que no hi havia res publicat a l’Estat espanyol, ni llibres ni discos ni res i es va decidir a encetar una exploració que té més lligams amb la passió que amb la simple exploració periodística. Es va traslladar als Estats Units, es va embarcar en una mena de road movie personal i, a base de paciència i de perseverança va poder entrevistar, entre molts d’altres, a Kai, el fill de Clark i a Carla Olson. I així, entre les investigacions, les pròpies emocions i les passions més o menys compartides, es va anar aixecant l’edifici del llibre que, de fet, va molt més enllà de la mitologia i de la mitomania.
A aquella primera sensació de missatge personal i directe que va sentir després d’escoltar les cançons de Clark, l’Álvaro hi posa una gran professionalitat i un rigor periodístic que converteixen el seu treball en una peça documentada, sòlida, il·lustrativa i molt interessant.
El llibre explica amb força i brillantor, la història d’un jove de Missouri que va conèixer l’èxit ben aviat. Amb 20 anys li comprava un Ferrari a Steve McQueen i se n’anava a viure a Los Angeles. Poc després deixa The Byrds i la seva fama es fon a l’instant, de manera quasi automàtica però això no és obstacle perquè segueixi construint cançons d’una brillantor consistent que, malgrat tot, es perden en aquell mar canviant i efervescent que és el rock de la costa oest en una època de brillantor màxima.

Álvaro Alonso

Álvaro Alonso, a més d’encomanar-nos la seva passió íntima, que no és poc, també fa una mena de gran acte de justícia poètica i musical, reivindicant una gran i fosca figura de la música pop del segle XX i mirant de situar-la al lloc que es mereix ocupar i creant un llibre de lectura obligatòria per a tots aquells que siguin capaços de vibrar amb un ritme pop i que vulguin conèixer els episodis brillants d’una història que és la nostra. De fet vindria a restituir una de les pàgines quasi secretes de nostra contemporaneïtat i això no és precisament una banalitat. Gràcies Álvaro per aquesta feina i per aquestes ganes de compartir la teva ànima “californiana” amb tots nosaltres”.