David Marín és un periodista que treballa a El Punt Avui i a La República. Nascut l’any 1974 a Barcelona, viu des del 2008 a la comarca de La Noguera, un fet que sens dubte ha tingut relació amb la temàtica de fons de “Purgatori”, el llibre que li va permetre endur-se la desena edició del Premi Crims de Tinta que convoca RBA-La Magrana.
Marín exposa una doble trama, d’una banda l’assassinat en estranyes i tèrboles circumstàncies del pare Moragues, director d’una escola religiosa de Balaguer i de l’altra l’arribada a un poble de la Vall Fosca d’una descendent de la Vella Rugalla, una dona a qui tothom considerava una bruixa i que altera el dia a dia dels veïns.


“Purgatori” de David Marín

El sergent Salvador Rull, el caporal Coscubiela i la jove agent Núria Riu són els responsables de dur a terme les investigacions i això permet que Marín demostri dues coses més enllà de la de ser un bon creador de trames i d’ambients: que les terres de Ponent no tenen res a envejar a qualsevol altre lloc de l’univers a l’hora de convertir-se en escenaris criminals i que la parla és un element important en una història.
Tot i que amb l’aparició de noves editorials, noves col·leccions i noves veus, els territoris de Ponent comencen a no ser desconeguts del tot, tal i com passava fa uns anys, el cert és que l’aposta per Balaguer i la Vall Fosca és un dels elements diferencials i potser també transcendentals de “Purgatori”, ja que planteja amb solidesa i rigor aquesta universalitat dels elements locals i la necessitat de fugir d’entorns urbans per tal d’anar incorporant a la realitat literària del país escenaris que no siguin la capital a la vegada que trenca les fronteres físiques i mentals i les prevencions que hi pot haver vers el món rural.
A Purgatori, a més, hi ha uns protagonistes fàcils de reconèixer, gent amb una vida quotidiana que no ens resulta gens aliena. Són gent propera, lligada a les nostres tradicions i a la nostra manera de fer i potser per això com a lector és fàcil fer-los teus i anar-hi teixint complicitats.
Conflictes personals, la llibertat portada a territoris íntims i personals, dubtes i sensacions van teixint el fons d’aquesta novel·la que, a més, incorpora un altre element que la converteix en singular. Marín juga amb la parla local i la converteix en un element d’identitat, en un tret emocional. Lleidatà i pallarès entren en joc amb aquella normalitat amb que ho fan en la vida quotidiana i donen a la història un nou aire, una vitalitat i una salut francament captivadores i envejables.


David Marín (Inatge:CCMA)

David Marín aconsegueix una novel·la singular i atractiva, amb aquell punt de singularitat que fa que es pugui desmarcar amb facilitat d’un entorn que no sempre aconsegueix fugir de la norma i dels camins ja coneguts. I no només això, també, tal i com passa en sèries i pel·lícules, es permet jugar, picar l’ullet als iniciats i fer que l’Anna Grimm, el personatge central de les novel·les de Montse Sanjuan protagonitzi un “cameo” i tregui el nas a “Purgatori”.
Felicitats doncs a David Marín per aquesta novel·la “de frontera”, que porta el gènere un pas més enllà en aquesta idea de normalitzar-lo i d’aconseguir que sigui un mirall sòlid i coherent de la nostra realitat a més de reivindicar un territori que és tant nostre com la Diagonal.