Hi ha poca gent d’una certa edat a qui sentir el nom de Bruguera no li provoqui una lluïssor als ulls i una especial emoció. Joan Bruguera i Teixidó (Barcelona 1885-1933) va fundar l’editorial El Gato Negro l’any 1910, dedicant-la a gèneres populars. L’any 1942, Francesc i Pantaleó, els fills del fundador, li canvien el nom i sumen a la publicació pionera “Pulgarcito”, un seguit de tebeos de gran èxit com “DDT” “Din Dan”, “Zipi Zape” o “Tiovivo” que donen visibilitat a grans creadors com Peñarroya, Vázquez, Ibañez, Raf, Ambrós, Víctor Mora o Juan García Iranzo, entre molts d’altres i converteixen en populars personatges com “Mortadelo y Filemón”, “Doña Urraca”, “Carpanta”, “El Capitán Trueno” o "El Jabato".

Seu de l'Editorial Bruguera (Foto: Arxui Coll-Vallcarca)

La història de Bruguera té llums i ombres, ombres que tenen a veure amb el tractament de drets d’autor, de propietat intel·lectual i d’un tracte en règim d’explotació als dibuixants i guionistes que hi treballaven però el cert és que va ser la gran editora de còmics dels seixanta i dels setanta i es va convertir en una gran multinacional del sector, creant allò que es va anomenar l’escola Bruguera.
L’any 1986, després d’entrar en crisi, va anar a parar a mans del grup Z que la va convertir en una més discreta Edicions B. L’any 2006 es va fer un intent de tornar-la a la vida activa. Editorial Bruguera apareixia de nou, sota la direcció d’Ana Maria Moix, recuperant la figura del gat negre i amb un premi de novel·la sota el braç però el nou viatge es va acabar l’any 2010. L’any 2017, el grup Penguin Random House compra Edicions B i un any després anuncia la sortida al mercat d’Editorial Bruguera amb uns plantejaments molt ambiciosos.

Galeria de personatges Bruguera

La idea és publicar uns 45 títols per any i convocar el Premi Bruguera de Còmic i Novel·la Gràfica, dotat amb 12.000 euros, però més enllà de les xifres, es vol recuperar aquell antic esperit del segell i tota l’herència emocional i de talent d’un catàleg històric, imprescindible, que ha marcat moltes generacions de lectors i que cal recuperar i reivindicar. La nova etapa de Bruguera, dirigida per Gemma Xiol, aposta pels grans clàssics, per aquells nom indiscutibles però també pels gustos i les tendències actuals, combinant reedicions històriques i noves propostes.

Calvin i Hobbes

Els primers volums editats són una autèntica aposta per la nostàlgia de qualitat: “Lo mejor de Vázquez”, amb una mirada a les historietes de personatges com las Hermanas Gilda, Anacleto, agente secreto, la familia Cebolleta o la família Churumbel; “Lo mejor de Sir Tim O’Theo”, el Sherlock Holmes espanyol creat per Raf; “Lo mejor de las aventures cortas de Mortadelo y Filemón”, una tria de les més de 2.000 pàgines que Francisco Ibañez va dibuixar entre el 1958 i el 1972; “El Jabato 60 Aniversario”, una recopilació fascsímil de tots els extres d’estiu i dels almanacs de Nadal que van editar Víctor Mora i Francisco Darnís; “Calvin y Hobbes”, els personatges més coneguts i entranyables del dibuixant nord-americà Bill Watterson, un nen i el seu tigre de peluix; “Los Simpson”, una sèrie d’èxit, creada per Matt Groening que es van començar a editar aquí l’any 2003.

Víctor Mora (Foto: Carles Ribas- El País)

El Jabato. Todos los almanaques y todos los extras” és una antologia molt singular i una bona mostra dels materials que integren el fons editorial del segell. Són 11 històries independents editades entre 1960 i 1965, editada en tapa dura i en format facsímil, és a dir, reproduint exactament les publicacions originals. Una magnífica manera de recuperar les històries però també una oportunitat de luxe per acostar-se a un personatge que és una fita història del nostre còmic i que si s’hagués editat als Estats Units, probablement parlaria de tu a tu als grans mites de la Marvel.

Francisco Darnís (Foto: Sílvia Darnís)

Tot un homenatge a la imaginació de Víctor Mora i al geni gràfic de Francisco Darnís que, a causa de l’èxit del personatge, va necessitar ajudants i va posar de manifest un estil singular que donava preferència a l’anatomia, el moviment . Com a curiositat apunten les cròniques que primer dibuixava el fons i després hi afegia els personatges. Fos com fos parlem de dos genis brillants que, obligats a treballar a preu fet van veure eclipsada la seva vàlua i la seva projecció en una època fosca a l’hora de reivindicar la creativitat.
El Jabato” va néixer el 20 d’octubre de 1958 i es va mantenir fins l’any 1966, tot publicant 381 episodis, 4 almanacs i diversos especials de vacances que apareixen en aquest volum. L’èxit va fer que fins i tot disposés de la seva pròpia publicació, “El Jabato Extra”, que es va publicar per primera vegada l’any 1962.

El Jabato

Una meravellosa ocasió de recuperar clàssics i, sobretot per despertar la consciència al voltant de grans personalitats clau a l’hora de edificar el color dels nostres somnis infantils i juvenils.