Navona ha editat “Nueva York es una ventana sin cortinas”, de Paolo Cognetti (Milà, 1978) traduïda per Miquel Izquierdo. Un assaig vital i passional que arrenca quan l’autor arriba per primera vegada a la ciutat dels gratacels l’estiu dels seus 25 anys, s’enamora del lloc i va sovintejant i ampliant les visites fins que decideix retirar-se als Alps italians. L’any 2016 va publicar “Les vuit muntanyes”, una novel·la d’èxit que s’endú el prestigiós premi Strega, els Médicis i uns quants guardons més.

"Nueva York es una ventana sin cortinas" - Paolo Cognetti

El títol del llibre resulta una bona metàfora de la realitat, espectacular i enriquidora manca d’intimitat que ofereix un lloc com Nova York. Una finestra sense cortines és una via oberta en dos sentits, que obre panoràmiques de tot i que, a la vegada, presenta informació velada que desperta la curiositat i fa córrer la imaginació. Cognetti és un personatge solitari, amant de la muntanya i dels espais oberts i probablement aquesta condició afegeix un element d’interès més en aquesta història de fascinació per un indret que, almenys en aparença, és tot el contrari de la solitud.

Nova York

“Nueva York es una ventana sin cortinas” no s’assembla gens a una guia de la ciutat i, de fet Paolo pot ser qualsevol cosa menys un turista més o menys ocasional o accidental. I com passa a l’interior de qualsevol cervell humà sotmès a un bombardeig constant d’estímuls, és també personal, anàrquic i difícil de classificar i d’ordenar amb criteris lògics. Es mou per la ciutat i pot parlar d’escriptors de diferents èpoques i estils com Melville, Whitman. Roth, Auster, Ginsberg o Foer. Troba les essències de la seva Itàlia bullint per alguns carrers de Nova York, hi troba la religió, l’esport i, com no podia ser d’altra manera, la poesia, i ho fa tractant la ciutat de tu a tu, sense deixar-se enlluernar per la grandesa de l’arquitectura, per la força dels mites i centrant-se en la mirada curta, en el tracte de tu a tu amb la gent i amb els escenaris que se li creuen mentre explora, mentre es deixa ofegar pel mar de sensacions que la gran urbs li provoquen.

Paolo Cognetti (Foto: Marc Rovira / Ara)

El llibre enfronta dos territoris complicats de gestionar, la mítica global i la realitat puntual i Cognetti se’n surt amb brillantor, exposant aquest matrimoni, únic, privat i a la vegada global i universal, de les pròpies sensacions enfrontades que acaben construint un nou món, un món personal que és una mica de tots. La vida es casa amb la literatura i la literatura es casa amb la vida, s’alimenten i s’emocionen de manera constant i indissociable i el resultat és una crònica càlida, viva, singular i plena de sensacions.