Explica la llegenda que els primers passos de l’editorial Dirty Works es van fer en un bar d’estació. No tenim clar si sonava un blues estripat o una peça de country fosc i sense esperança, però segur que les rodes dels trens arrencant metall de les vies van ser un bon catalitzador a l’hora de lligar els destins de Javier Lucini, un escriptor i traductor i Nacho Reig, realitzador de documentals i escriptor.
Amb aquella complicitat que dona compartir referents i gustos que bateguen per paràmetres semblants, planifiquen cada llibre amb dedicació, precisió i efectivitat i, de mica a mica basteixen un catàleg sòlid i peculiar, ple de noms i d’històries que fan honor al segell i que es belluguen sempre en territoris més aviat bruts, durs, esquerps i sempre preparats pel conflicte.

"El amante de las cicatrices", de Harry Crews

I en aquest catàleg amb ganes de baralla, amb olor de magatzem i empremtes de greix negre destaca un nom que ja ha repetit tres vegades, Harry Crews (1935-2012). Ho ha fet amb “Coche”, “La maldición gitana” i “El amante de las cicatrices”. Nascut l’any 1935 a Georgia, va ser marine a Corea, es va comprar una Triumph, va fregar plats, va recollir tomàquets, va anar a parar a la presó, va conèixer una dona molt guapa que sabia escriure a màquina, va tenir dos fills, un va morir i ell es va abocar a la droga i a l’alcohol i va construir una obra formada per vint llibres que s’ensorraven fins els genolls en aquestes aigües pantanoses de la seva existència mancada d’esperança i d’horitzons.
Podríem dir que “El amante de las cicatrices”, traduït per Javier Lucini, és una història d’amor, però segurament val la pena una advertència prèvia potser innecessària, una història d’amor sorgida del cervell de Crews no té res a veure amb la concepció de l’amor que pot tenir, posem per cas, Danielle Steel. La novel·la retrata el Sud rural amb cruesa i sense cap tendresa. L’amor, en aquest cas, és una col·lecció de cicatrius, de records d’antigues ferides que no s’han tancat mai del tot. I el catàleg no és precisament petit. Hi ha tota mena de deutes que enterboleixen la realitat de cada dia.
Els protagonistes, Pete i Sarah viuen un amor que també podria ser una mena de malson, depenent des de quin punt de vista es miri i s’analitzi, que es mou en un ambient de desencantament, en un entorn que sota una aparença de quotidianitat acaba sent hostil i provocant que la història és radicalitzi, vagi directament als marges, amb fractures.

Harry Crews (Foto: Jillian Edelstein, Camer Press, Redux)

I un altre dels aspectes que cal tenir en compte és el llenguatge. Crews juga amb la llengua, amb els accents peculiars de cada zona, amb les varietats locals i el resultat és un catàleg morfològic i ortogràfica que ja és complicat de llegir en la llengua original i que a l’hora de traduir es converteix en una tortura i en matèria de treball detallat i exhaustiu.
Una novel·la descarnada, ferotge i necessària.


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)