Destino acaba de publicar en traducció de Julio Hermoso “El cuarto mono”, una novel·la de J.D.Barker que abandona la literatura de terror i es passa al gènere negre amb aquesta aventura molt americana, amb “serial killer” inclòs, que arrenca quan el detectiu de la policia de Chicago, Sam Porter, investiga el cas d’un home que ha mort atropellat per un autobús. Els indicis que envolten l’accident indiquen que el finat és “El Cuarto mono”, un assassí en sèrie que fa temps que persegueix i que actua amb una crueltat i una fredor corprenedores. Segresta les seves víctimes i primer envia una capsa blanca als familiars. A dins hi ha una orella. En una segona caixa hi envia els ulls i en una tercera, la llengua. És la seva particular visió dels tres monos que no miren, no parlen i no escolten. Finalment troben el cadàver abandonat en algun lloc de la ciutat.

"El cuarto mono", J.D. Barker

L’home atropellat portava una d’aquestes capses blanques i això fa que la policia enceti una cursa contra el temps per intentar trobar la nova víctima viva. però les coses no són mai tan senzilles i la trama es complica en una espiral cada vegada més frenètica i perillosa. L’assassí, que en teoria ha mort, segueix burlant-se la policia en un estrany i intel·ligent joc de pistes.
Barker construeix el llibre amb un ritme cinematogràfic i barreja la trama amb la lectura que Porter va fent del diari del psicòpata, on en teoria, explica la seva història, els seus orígens i els seus pensaments i on el detectiu espera trobar una mica de llum que l’ajudi a solucionar el cas amb èxit. Això, a la pràctica, vol dir que l’autor ens regala dues novel·les ben diferents que circulen el paral·lel fins que finalment es troben, mantenint dos tempos, dos veus i dos universos que es van construint amb un curiós punt d’independència i que, malgrat tot, van ajudant a entendre la història global que dibuixen.

J.D. Barker (Foto: Dayna Barker)

I també un interessant mirada a la psicologia del criminal, del policia, de la víctima i d’aquella moralitat que fluctua segons a mans de qui es troba. Innocència i culpabilitat es creuen, es barregen, es confonen i ajuden a marcar el teló de fons d’aquesta història que marca un nou gir en els relats protagonitzats per assassins en sèrie. I ja ha publicat un segon lliurament, "The fifth to die" que és d'esperar que aviat s'editi aquí.






Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)