L’any 1936, durant el segon viatge que Salvador Dalí va fer als Estats Units, va manifestar de manera pública la seva admiració pel treball dels germans Marx que, de fet, vivien els primers esclats de la seva època daurada d’èxit cinematogràfic després de treballar per la Paramount i de saltar a MGM per rodar “Una nit a l’Òpera”. La idea de Dalí era retratar a Harpo Marx i, de fet, al llarg de totes les converses prèvies també es va anar gestant el projecte de fer una pel·lícula curta, de trenta minuts, que no es va materialitzar però que va deixar com a marca de realitat algunes notes, una sinopsi escrita a màquina, alguns dibuixos i el títol escollit, “Girafes en amanida de lloms de cavall”.

"Girafa en amanida de lloms de cavall" - Ignasi Boix

“La dona surrealista”, tal i com es va conèixer en alguns àmbits, representava una dona que simbolitzava la imaginació i la força del subconscient que era molt amiga dels germans Marx i que es contraposava amb una altra dona, rica i superficial, que representava el món convencional.
Ignasi Boix, un vigatà de 1980, s’ha estrenat com a novel·lista a Stonberg Editorial agafant com a punt d’inspiració el títol d’aquest film nonat. “Girafa en amanida de lloms de cavall” és la història de Martí Vidal, un jove de Cadaqués fascinat pel pintor que s’acosta a l’artista amb la intenció de descobrir el seus secrets més íntims i també amb la idea d’imprimir una mica d’acció i d’emoció a la seva pròpia existència.
Boix demostra una gran habilitat a l’hora d’agafar episodis de la vida de Dalí i elements de la seva complexa personalitat, alguns prou coneguts i d’altres molt menys i convertir-los en material literari, en una novel·la sòlida, agradable de llegir i ben trenada. De fet no és fàcil agafar una vida com la del geni de Port Lligat, oberta a tots els mitjans i a tots els canals de difusió, i convertir-la en l’eix d’una novel·la. L’Ignasi se’n surt molt bé i, de fet, aixeca una història que, contraposa els excessos del pintor amb una mirada més història i costumista de la zona, amb l’evolució dels pescadors, amb la bufada de renovació, de modernitat i de cosmopolitisme que va representar que Dalí fixés la seva residència a la barraca de pescadors de Port Lligat, propietat de la famosa Lídia de Cadaqués, que es va anar engrandint amb el pas dels anys, fins convertir-se en la mostra més sublim de l’univers dalinià, del Dalí més universal però també del Dalí en sabatilles.

Ignasi Boix

Però ja se sap que la perfecció no existeix i cal tenir en compte que en un món oníric com el de Salvador Dalí, els somnis també són importants i fins i tot els malsons poden acabar tenint el seu pes i la seva presència.



Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)