Patricia Esteban Erlés (Saragossa, 1972) és columnista de l’Heraldo de Aragón i s’ha estrenat com a novel·lista amb “Las madres negras”, guanyadora del premi Dos Passos que l’agència del mateix nom convoca per premiar la primera novel·la i que edita Galaxia Gutenberg. Abans havia publicat tres llibres de contes “Manderley en venta”, “Abierto para fantoches” i “Azul ruso”.
La història que ens presenta és una barreja de gèneres que es belluga entre el gòtic, la literatura fantàstica, unes pinzellades de realisme màgic i sense oblidar el terror. L’escenari escollit és el convent de Santa Vela, un lloc maleit que acull nenes òrfenes amb vides complicades i futurs incerts. La responsable del convent és la germana Priscia, una autèntica fanàtica religiosa que pateix un xoc quan una de les nenes afirma que ha vist a Déu i li ha fet una revelació sorprenent, que no existeix.

"Las madres negras", Patricia Esteban Erlés

Una novel·la sorprenent, ben treballada i plena de detalls, de girs intensos i que es podria interpretar quasi com un homenatge a aquelles literatures de gènere que han captivat i fascinat moltes generacions de lectors. Una presència evident, la sempre eterna lluita entre el bé i el mal, però també molts altres temes com les dones dominades per societats opressores, els neguits infantils, la por, la transgressió i la lluita per millorar. Priscila Esteban es capaç de combinar l’esperit dels contes infantils amb la part més fosca i inquietant dels mites i acabar-ho sumant a un intens catàleg de monstres, exteriors però sobretot interiors, que marquen les línies d’aquesta història que ens regala obsessió i talent.


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)