L’editora de Raig Verd, Laura Huerga, va prometre que després d’aquell esplèndid i sorprenent “Motorsoul”, hi hauria més Stalker. I ha complert. “En aquell cel brillen estels desconeguts” és el segon llibre del misteriós/a autor/a que s’amaga sota aquest pseudònim amb reminiscències dels germans Strugatski.
No s’escapa dels paisatges africans però en aquesta ocasió, la història arriba més tintada de màgia, de realisme supersticiós i perd (o canvia) aquella cruesa devastadora per convertir-ho en una mirada una mica més dolça (tampoc no massa) i que es belluga en un territori on els esperits tenen sovint més pes que la raó i la ciència.

Stalker -  "En aquell cel brillen estels desconeguts"

L’Ebola, aquesta epidèmia devastadora i mortal que ara torna a assotar l’Àfrica, assola una zona perduda de Sudan del Sud. Un bruixot intenta enfrontar-se al mal però no se’n surt, l’esperit maligne, el yam, és massa fort i poderós. Després del fracàs decideix adoptar una nena supervivent, l’Alice, potser com una mena de mesura expiatòria. Anys després, la nena i el seu fill, el Topi, emprenen un camí personal, un camí que es creua amb el d’aquell majestuós esperit del mal, fent bo el destí.
Stalker ens introdueix als budells de l’Àfrica sense cap intenció de suavitzar res, de mostrar una imatge amable o edulcorada d’aquelles de safari fotogràfic i ens presenta la part oculta, allò que sovint s’escapa a la mirada occidental: la malaltia, la pobresa, la vida i, en aquest cas concret, una peça fonamental, el més enllà, la part anímica, els esperits bons i el dolents, la lluita universal entre el bé i el mal que aquí es belluga per unes coordenades molt especials.

Èbola a l'Àfrica (Foto:Ethic)

I sí, és cert, va al moll de l’os del tema, però em fa l’efecte que una mica més de detall no li hauria fet cap mal, al contrari, llegint-lo fa l’efecte que la personalitat literària que s’amaga a recer d’Stalker, se’n pot sortir amb nota del repte de passar de “nouvelle” a novel·la i bastir una marc al voltant dels personatges que, de ben segur, seria benvingut.
I que consti que això no és en absolut una crítica, ans al contrari, vindria a ser la necessitat de gaudir encara més d’uns temes i d’unes aproximacions que captiven i fascinen, que mantenen en marxa l’essència de la bona literatura, aquella que t’obre portes i et descobreix mons.

No és habitual però tampoc és rar que narradors interessants, coneguts o no, s’amaguin sota una personalitat literària que els mantingui al recer de la febre pública. Stalker està bastint una narrativa interessant, obrint una via singular, intensa i valuosa en el panorama literari català i això no és en absolut un joc o una broma. Siguin quines siguin les raons que l’han portat a gaudir d’aquest confortable anonimat que li proporciona el pseudònim, el cert és que els dos llibres que ha publicat fins ara són peces que cal llegir, amb qualitat i singularitat i una temàtica i un tractament que fugen de la normalitat. “Motorsoul” era, en conjunt, molt més terrenal, molt més visceral i “En aquell cel brillen estels desconeguts” es busca més la part espiritual, l’essència de la relació amb el més enllà, però ambdues són d’una solidesa contundent.

Bokors africans

I una sorpresa afegida, la possibilitat de comptar amb una exclusiva de luxe, les paraules d’Stalker comentant la seva obra. Confesso que he intentat jugar també la carta de la foto que acostuma a acompanyar aquests comentaris, però aquí la jugada ja no m’ha sortit tan rodona. Sigui com sigui, aquí teniu les opinions d’Stalker:

Benvolgut JC,

Em demanes quina visió personal tinc del llibre.

A veure, el llibre és la cinquena part de l'heptalogia Motorsoul que fa anys vaig anar bastint dins del meu cap, silenciosament, en secret, per a mi. El relat En aquell cel brillen estels desconeguts intenta exposar (dic exposar, no convèncer, ni creure, ni fer reflexionar) allò que és el pensament màgic: en moltes cultures del món una persona pot ser enginyer atòmic i poseir un pensament paral.lel en el que els protons es mantenen units al nucli no per la força nuclear forta si no per la voluntat expressa de la matèria i del seu creador. No hi ha cap contradicció i tant és així que fins i tot jo em sento inclinat a pensar-ho.
Ara, que jo no escric assaig ni sóc psicòleg ni antropòleg. Volia un llibre destinat a distreure, a entretenir i prou. Així que em vaig permetre agafar prestats alguns elements del clàssic Dràcula, al meu entendre un excel.lent llibre de terror desvirtuat posteriorment centenars de vegades.

Aquesta és la meva metodologia; com a escriptor mediocre fiable, així ho he anat fent en els relats que formaven part de Motorsoul: Namíbia (basat en Robinson Crusoe), Congo (Dr. Jeckyll & Mr. Hyde), Casamance (Viatge al centre de la terra) i Uganda-Ruanda (El darrer dels mohicans). Complerten l'heptalogia dos relats més basats en Grans esperances+Moby Dick i Les Mines del Rei Salomó. És a dir, parlo de Stevenson, Verne, Coooper, Dickens, Defoe, Melville i Haggard; autors considerats d'alguna manera menors i destinats a l'estupida categoria de literatura juvenil segons l'inapelable diktat capitalista en la lògica no del lliure mercat si no del fer diners i prou. Quan estic a l'Àfrica, en mi, en un recòndit baluard de mi, viatgen també aquesta gent i els seus personatges.

Jo sóc Stalker, sí, el guia de La Zona, sí; aquest voldria ser.

No se si hi hauran llibres de Stalker però, en tot cas, mai m'hagués imaginat formant part de la categoria dels lletraferits, ni que sigui tangencialment.

Gràcies i salut, company; cordialment,

Stalker


Stalker, malgrat s’entesti en presentar-se com un diletant més o menys avançat té una cosa que li juga en contra, la lectura dels seus llibres. Llegir-los emociona, posa en tensió, dibuixa mons màgics, fa por, crea empatia i això, sigui un amateur o un professional, només ho aconsegueixen els escriptors poderosos, els que tenen coses per explicar i que saben a la perfecció com fer-ho. I Stalker ho és. És gran, sens dubte.
Gràcies Stalker, esperarem la tercera amb delit!


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)