L’editorial 66 RPM s’ha convertit en un dels grans referents a l’hora de parlar del rock passat a paper. Alfred Crespo i May González, les ànimes del projecte mantenen un alt nivell de qualitat en tot allò que fan i, a més, diversifiquen les seves col·leccions, omplint buits i obrint nous camins.

Alfred Crespo i May González

Un dels més recents i singulars és la col·lecció Axomoxoa, que combina històries com “Enhorabona pel programa”, el debut com a novel·lista de Ricard Gil de Brighton 64, amb una línia que, per estètica i per contingut, si parlem en argot modern podríem qualificar de literatura pulp i si ho fem amb els referents històrics de la lectura de casa nostra podríem parlar de les famosíssimes i exitoses novel·les "de duro" que signaven diferents autors, amb el seu nom com Corin Tellado, José Mallorquí, o Marcial Lafuente Estefanía o amb pseudònims com George H. White i Van S. Smith ( Pascual Enguídanos); Vic Adams i V. A. Carter (Vicente Adam Cardona); Silver Kane (Francisco González Ledesma); Teresa Guzmán (Regina Opisso Sala de Llorens); Edward Goodman (Eduardo Guzmán) Coronel Ignotus (José de Elola) o Curtis Garland (Juan Gallardo Muñoz) que amagava una producció a preu fet i sense gaires garanties laborals però que, per contra, representava una literatura de gran repercussió social, amb moltes vendes, molt seguidors i un èxit extraordinari.

“Cosmic Charlie” - Jerry Weir

66RPM recull l’estètica i l’esperit d’aquelles novel·les de literatura popular i acaba de publicar “Cosmic Charlie”, de Jerry Weir, un autor nord-americà, conegut de Crespo i que, com ell mateix, és seguidor convençut de la mítica banda californiana The Grateful Dead, un fet que es demostra amb el nom, que té lligams amb Jerry Garcia i Bob Weir i amb el títol, “Cosmic Charlie” una de les peces de la banda, extreta del seu tercer àlbum, “Aoxomoxoa” de 1969.

Bob Weir i Jerry Garcia ( Foto: Tim Mosenfelder- Getty)

La història té com a protagonista a Charlie, un americà, hereu de hippies californians, que treballa a España com a roadie dels Misíl, una banda de rock heavy vinguda a menys que fa la seva darrera gira pel país.
El rerefons del llibre ens porta directament a l’èxit de les famoses bandes que van copar l’escena del rock dur hispànic dels setanta i dels vuitanta. Obús, Leño, Barón Rojo o Ñu, amb totes les seves essències, la seva estètica i la seva simbologia i l’autor retrata perfectament la decadència d’un grup d’aquestes característiques en conjunt i dels seus diferents membres en particular. Weir explica amb detall, bon ull i sentit de l’humor el que és una gira per sales de tercera categoria protagonitzada per un grup que va tocar el cim i que ara s’arrossega com una pèssima caricatura d’ells mateixos.
Charlie amaga més coses de les que ensenya i, de mica en mica es converteix en una mena d’esperit amic que salva els diferents integrants de la banda dels seus fantasmes particulars. I sí, és cert, és una redempció força particular, però del que es tracta és de complir amb les dates, de tancar la gira i d’aconseguir que no tot acabi sent un desastre que els porti de cap a l’infern.

"Aoxomoxoa" The Grateful Dead

Rivalitats, drogues, emoció, baralles, desencant, tristor i grans dosis de rock and roll al màxim volum ajuden a construir una novel·la que compleix a la perfecció amb les premisses fonamentals del pulp i que Weir porta un pas més enllà. L’amor, l’Oest americà, la ciència ficció i la novel·la negra eren els elements habituals de les novel·les populars i Jerry el que fa és incloure una nova via, la música, el rock i això ho converteix en un salt endavant, en una nova opció que cal veure si arrelarà amb força i aconseguirà seduir nous públics. Una novel·la que, fidel als objectius del gènere, es llegeix ràpid, manté la tensió, obre portes i es converteix en una magnífica opció d’oci lector.

Una de les moltes novel·les de Silver Kane

No cal no dir que seria ideal i força emocionant i engrescador que 66 RPM aconseguís ressuscitar el gènere de “duro” (en aquest cas concret a 10,95) i mantenir una col·lecció viva i activa que cada mes (com a mínim) ens oferís un nou lliurament d’aquest pulp adaptat a la perfecció als temps actuals.
Sigui com sigui, l’editorial mereix tots els elogis i tots els èxits del món per aquesta manera innovadora, activa i sense complexos de maridar la música i la lletra amb imaginació, singularitat, brillantor i èxit.


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)