L’any 150. Ptolomeo creava el seu mapamundi, basat en el seu llibre “Geographia” i, tot i que mai s’ha trobat la versió original d’aquest mapa, sí que el llibre ofereix prou referències com per arribar a entendre la visió del món contemporani que tenia aquest geògraf greco-egipci. I agafant-lo com a exemple, el cert és que els atles han despertat sempre una peculiar fascinació en la humanitat. I potser sí que la era internet que ens facilita la possibilitat de tenir el món a l’abast d’un clic del teclat ha fet minvar aquest atractiu, però, malgrat tot, els atles segueixen amagant aquesta màgica, subtil i creativa forma de viatjar, a banda, és clar, de regalar-nos la visió que cada època tenia de l’univers. Des dels monstres que sorgien d’aquell abisme paorós que hi havia al final de l’Atlàntic, quan tot era caiguda lliure i horror a la localització de ciutats de l’altra punta de món amb la punta del dit, la relació amb els atles és sempre màgica, vital i fascinant.

"Atlas de literatura universal"

Potser per això, trobar-se amb el llibre “Atlas de literatura universal” que ha editat Nórdica, sota la coordinació de Pedro García Martín, el disseny de Tono Cristòfol i les il·lustracions d’Agustín Comotto és com obrir la porta a universos fascinants però amb una única diferència. En aquest cas no parlem de fites geogràfiques sinó de fites literàries. L’atles ens porta a fer la volta al món en 35 llibres.
I és obvi, tota tria és una opinió i sergur que hi haurà lectors que n’eliminarien alguns i n’afegirien d’altres, però els 35 que hi apareixen són del tot indiscutibles.

"Atlas de literatura universal"

Aquí es dibuixa la cartografia de la creació literària de tots els temps i de totes les cultures. Cada llibre el presenta un autor que el coneix bé i que se l’estima i gràcies al text, al mapa que l’acompanya i a les il·lustracions d’Agustín Comotto, podem descobrir o recordar el context de cada obra i el seu valor intrínsec.
Així, a l’antiguitat trobem el Gilgamesh, La Bíblia o L’Odissea d’Homer. A L’època medieval, Les mil i una nits, La història de Gengi, de Murasaki Shikibu o El llibre de les Meravelles de Marco Polo. Al Renaixement La divina comèdia de Dante Alighieri o El Decameró de Giovanni Bocacio. A l’Edat Moderna peces com el Hamlet de Shakespeare, El Quixot de Cervantes o el Somni al Pavelló Vermell de Cao Xueqin. Al segle XIX la selecció és més oberta i podem trobar Moby Dick de Herman Melville, Fulles d’herba de Walt Whitman, Guerra i pau de Lev Tolstoi, Viatges extraordinaris de Jules Verne i Sherlok Holmes d’Arthur Conan Doyle. I finalment la literatura contemporània ens convida a veure llibres com A la recerca del temps perdut de Marcel Proust, La metamorfosi de Franz Kafka, l’Ulises de James Joyce, Vint poemes d’amor i una cançó desesperada de Pablo Neruda, el Llibre del desassossec de Fennando Pessoa, Cent anys de solitud de Gabriel García Marquez o El lleó i la joia de Wole Soyinka.
Preparats doncs a fer un doble viatge emocionant, pels mapes i per la literatura.


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)