Comencem per l’autor. Francesc Soler, nascut a Roda de Ter l’any 1978, és llicenciat en periodisme i va treballar molt anys coma editor i presentador d’informatius. També va ser responsable dels Matins de Catalunya Ràdio en diferents moments i ha fet d’analista polític en diverses tertúlies de ràdio i de televisió. L’any 2013 opta per deixar-ho tot, abandonar la seguretat d’una feina fixa i abocar-se a l’aventura, un repte que va començar a materialitzar en mons com el blogging i els negocis digitals.

Francesc Soler, "Ser liberto"

L’any 2017 va crear el blog serliberto.com amb l’objectiu d’ajudar la gent que, cansada del seu dia a dia, vol optar pel camí de reinventar-se i, segons apunta ell mateix, treballar menys i viure millor. Ara, fruit d’aquesta experiència arriba “Ser liberto: el libro que tu jefe no quiere que leas”.
La paraula llibert té a veure amb els esclaus que trencaven les seves cadenes, que d’una manera o altra aconseguint ser alliberats i començar a viure la pròpia vida. Soler l’agafa com a eix del seu projecte i la converteix en paradigma d’una idea, d’una proposta que aspira a convertir-se en una fórmula de vida. La proposta és reinventarse, de manera personal i de manera professional i cercar un camí propi que trenqui amb tots els lligams que ens mantenen units a rutines que no ens agraden.
Trencar amb tot mai és fàcil i, en aquest cas, Soler, el que fa es posar en solfa una tendència que sembla créixer per moments, aquesta necessitat de perseguir els somnis, d‘acabar quasi d’un dia per l’altre, amb una vida que no és ben bé allò que es desitja. Complicat això de girar-ho tot com un mitjó, renunciar a la comoditat i als costums i abocar-se a un precipici, sempre amb el dubte de saber si al final de la caiguda t’espera un mar càlid i acollidor o un llit de roques esmolades.
El camí és la creació de negocis personals, amb discreta o gran volada, però sempre amb aquell punt de llibertat que permet albirar grans horitzons i bones perspectives si tot es fa amb un mínim de passió i professionalitat. El llibre de Francesc Soler s’avança als canvis dràstics que el mercat laboral comença a apuntar i, de fet, ve a ser una mena d’avís als navegants, una bomba a la línia de flotació del conformisme i un cant a la batalla, a la lluita personal que, d’una manera o altra acaba sent també una lluita pública i social.
La llibertat s’imposa com un valor que cotitza a l’alça i “Ser liberto” és un bon manual per ajudar a decidir-se, per evitar alguns errors i per marcar una mica el camí, sense perdre de vista en cap moment que, si bé no es poden obviar les mirades generals, cada ruta és sempre una aventura estrictament íntima i única que mai és igual a cap altra.

Una de les presentacions del llibre

“Ser liberto” tampoc no renuncia al sentit de l’humor, a un punt d’ironia. De fet, qualsevol eina és bona si funciona, si acaba convencent de la necessitat d’assumir les regnes de la pròpia vida a força d’anar canviant models i convencions establertes. Però tampoc no us penseu que tot se centra en grans canvis, no. També hi ha petits detalls que poden ajudar a que el dia a dia resulti més agradable, com per exemple la possibilitat de lliurar-se de tot allò que no utilitzem, que no volem o que, directament ens fa nosa. No cal tornar d’un viatge acumulant mil i un records que , en un moment puntual, ens fan gràcia i que després es converteixen en una molèstia inútils que ens resistim sempre a eliminar. Queden les imatges i la memòria i amb això ja fem.
I pel que fa als detalls diguem-ne més tècnics, “Ser liberto” s’ha publicat a la plataforma Kindle Direct Publishing (KDP) i també es pot comprar en la versió paper a través d’Amazon. Soler, fidel als principis que proposa, ha comptat amb la participació d’altres professionals independents (correctors, dissenyadors, etc) per tal d’organitzar la confecció del llibre. I en paral·lel, una pàgina web, Ser liberto.
I no ens podia faltar la veu d’aquest guia de luxe, Francesc Soler, explicant-nos les bondats d’això de fer-se llibert:

Francesc Soler (Foto: Frederic Comí)

Cada dia hi ha més persones que decideixen trencar amb el model de vida imperant, basat en treballar i consumir, que ens porta a ajornar somnis i il·lusions fins a un dia de demà llunyà i incert que anomenem jubilació. Aquest acte de rebel·lia sol implicar la renúncia a la seguretat d'una ocupació estable i acostumar-se a viure amb menys, adoptant el minimalisme, en menor o major mesura, com a forma de vida.

Moltes d'aquestes persones tenen a l'esquena trajectòries professionals reeixides que no només els han proporcionat uns ingressos econòmics notables sinó també un cert reconeixement social. Per tant, quan decideixen abandonar la seva zona de confort, sovint xoquen amb la incomprensió de familiars i amics que no entenen que vulguin abandonar el ramat, per dir-ho metafòricament, i recórrer camins menys transitats. Prendre la decisió de començar una nova vida que suposi treballar menys i viure més, quan encara s'està en la flor de la vida, pot semblar fins i tot un acte subversiu a ulls d'una societat que sacralitza la feina i l’acumulació de béns materials.

Hom por preguntar-se, llavors, què aconsegueixen a canvi de les seves renúncies i abandonaments aquestes persones. Doncs, en poques paraules, una meravellosa sensació de llibertat i la convicció d'estar prenent, per fi, les regnes de les seves vides. Són persones sense por a la llibertat que deixen enrere les petites i grans esclavituds del model imperant per començar una nova vida, sens dubte, més incerta i amb menys comoditats però més il·lusionant. Jo les anomeno libertos, lliberts o libertus que és com s’anomenava a la Roma clàssica els esclaus que conquerien la llibertat.

Moltes d'aquestes persones aprofiten les enormes possibilitats que ofereix avui dia la xarxa per reinventar-se professionalment i treballar en remot com a freelance des de qualsevol part del món (el cafè de la cantonada o una platja a Tailàndia), sense cap ni horaris ni oficina. Per a elles, viure és aprendre i les seves experiències són el seu millor tresor, de manera que, majoritàriament, són viatgeres incansables.

Personalment, aquest reenfocament vital va suposar-me deixar una feina fixa i prou ben pagada que m’agradava molt i que compartia amb persones que estimo i respecto professionalment. Per què ho vaig fer, aleshores? Parafrasejant Thoreau, em va semblar que potser tenia altres vides que viure i que no podia dedicar més temps a aquesta. Era 2013 i, tot i que acabava d'esclatar la crisi i el més prudent hauria estat aparcar els meus desitjos de canvi, als meus 35 anys començava a ser conscient que no hi haurà temps per a tot i no volia que em passés com a Gil de Biedma, que es va adonar que la vida anava de debò quan ja era massa tard.


Gràcies, Francesc.

Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)