El 16 de gener de 2016 moria als 61 anys i víctima d’un càncer de pulmó, el bateria Oriol Perucho, fill de l’escriptor Joan Perucho i de Lluïsa Cortés i un dels músics fonamentals a l’hora de parlar de la contracultura dels setanta a Barcelona.
Amb 18 anys va crear Perucho’s, un grup de música improvisada format per la bateria de Perucho, la guitarra de Jordi Graells i els saxos d’Oriol Pons de Vall i Albert Subirats. La decisió i el nom van agradar poc al seu pare que el va “emancipar”.

Oriol Perucho (Foto: Ampli)

Vist amb la perspectiva del temps, Perucho va ser un veritable revolucionari, un líder de l’escena més underground que aviat va quedar eclipsada per la gran eclosió de música laietana i de les formacions que es movien al voltant de Zeleste, un moviment que va aconseguir molta més repercussió popular i que va acabar convertint-se en bandera d’aquella època. Fos com fos ell bevia de les influència d’Ornette Coleman i el free jazz, força desconegut a casa nostra i va convertir la banda en la marginalitat de la marginalitat, l’underground de l’underground. Estructurada al voltant de les improvisacions, el motor fonamental del seu treball van ser concerts poc multitudinaris però molt viscerals i carregats d’energia i un únic disc, el disc vermell, editat l’any 1979 i recuperat l’any 2011, la qual cosa els va portar a ressuscitar la banda i a editar “Perucho’s 2014”.

Enric Cervera, Oriol Perucho i Oriol Pons de Vall

Discret i apassionat, Perucho va viure aliè a les modes, fent allò que li agradava fer, música, i convertint-se, probablement sense voler-ho, en una de les ànimes de l’undreground barceloní. Va formar part de diferents bandes i de molts projectes que no feien altra cosa que refermar-lo com un radical lliure, com un creador emocional, emocionant i singular que mai no defugia el risc i que necessitava més el vertigen de la creació que les possibilitats de l’èxit i això el va portar a ser el creador de les músiques més insòlites de la Barcelona radical.

Peruchos

Amb el pas del temps va rebre el reconeixement directe i personal de bandes del nou pop com Cabo San Roque, Accidents polipoètics o Mil pesetas i ara, dos bons amics, el saxofonista Oriol Pons de Vall i el creador multimèdia Martí Sans, disposats a reivindicar la figura i la feina del bateria l’Oriol han editat la Caixa Oriol Perucho, un estoig amb els 3 CD que Perucho va fer en solitari, un CD amb rareses i material inèdit, un llibret amb textos i fotografies i el magnífic documental Oriol Perucho in memoriam, de Martí Sans.

Caixa Oriol Perucho

Tenint en compte la potència del personatge i la necessitat de reivindicar-lo com un element imprescindible i vertebrador del nostre present musical, aquesta Caixa Oriol Perucho és una peça bàsica, fonamental i imprescindible per recordar o descobrir l’escena underground de Barcelona, i per acostar-nos un músic potent, poderós, sòlid, intuïtiu, experimental i arriscat que vivia amb la seva bateria, els seus discos, els seus llibres en una bombolla espiritual de creació i amb el convenciment absolut que allò que feia no era res estrany ni aliè a les essències de la música creativa i per això aquesta capsa és un document imprescindible per a tothom que estimi la música i per a tots aquells que, a més de retre un merescut homenatge a un músic en majúscules, també desitgin recordar o entendre els sorprenents camins de la música experimental catalana.



Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)