Labreu segueix jugant fort en la seva aposta a favor de la poesia. En aquesta ocasió es tracta d’un altre d’aquells llibres de justícia, necessaris i fonamentals a l’hora de construir el nostre present i de deixar constància de la realitat. Amb una introducció d’Andreu Subirats i un epíleg d’Albert Roig, ens presenta Convivència d'aigües, un volum amb l’obra completa (i algunes peces inèdites) de Zoraida Burgos, una de les poetes més destacades del nostre país i que, paradoxalment, és una gran desconeguda.

"Convivència d’aigües" - Zoraida Burgos

Nascuda a Tortosa l’any 1933, és diplomada en biblioteconomia i ha treballat de bibliotecària. Durant molts anys ha estat, probablement, la única veu femenina de la literatura ebrenca amb una certa projecció i és una de les veus destacades de la literatura de postguerra, al costat d’altre autors com Gerard Vergés o Pérez Bonfill.
Debuta l’any 1970, amb el premi Màrius Torres per “D’amors, d’enyors i d’altres coses”. Després vindrien “Vespres” (1978); “Cicle de la nit” (1982); “Reflexos (1989); “Blaus (1993) i “Absolc el temps” (2012). Aquesta obra completa també inclou “L’obsessió de les dunes”, un volum de proses poètiques publicat l’any 1996 després de guanyar el Premi Pin i Soler de Tarragona.
Tal i com acostuma a passar massa sovint amb els nostres poetes, l’obra de Burgos era pràcticament impossible de trobar i d’aquesta manera, l’edició de Labreu no fa altra cosa que reparar un greuge històric i permetre l’accés, total i documentat, dels lectors a una poesia interessant, personal i molt arrelada a la terra. En aquest sentit, Zoraiza Burgos s’ha mantingut voluntàriament allunyada dels cercles de decisió i ha anat aixecant una obra molt sòlida i molt íntima, vinculada a l’intimisme i quasi que es podria afirmar, força lligada al gaudi personal, al plaer íntim més enllà d’aquest reconeixement popular. Amarada per la terra, pel pas del riu Ebre, aquell riu mític i remorós que cantava el seu amic Vergés, la seva poesia també té molt a veure amb la terra, amb la realitat de la seva geografia i als simbolismes que es deriven d’aquesta presència física i rotunda d’una geografia que marca els seus habitants.

Zoraida Burgos

Zoraida Burgos és una poeta preocupada per les estructures formals, sense que això sigui en cap moment un llast a l’hora de mostrar els sentiments, la riquesa, la complexitat i la potència lírica dels seus versos. Els seus llibres són mostres sòlides i coherents d’allò que cal demanar a un llibre de poemes, anàlisi, síntesi, emoció, rigor, tendresa, força, solidesa literària i universos per descobrir a la recerca de l’explosió que es recorda, que, una vegada llegit i preservat, es guarda al cor per sempre.


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)