Raig Verd ja es va apuntar un èxit amb la publicació de “El vigilant” i “Post Mortem”, dues de les novel·les de Peter Terrin, la veu més internacional de la literatura escrita en neerlandès que van guanyar, respectivament els premis Literatura de la Unió Europea i el premi AKO. Ara repeteix amb el seu últim treball “Montecarlo”, traduït per Maria Rosich.

Cartell original del Gran Premi de Montecarlo

La història ens porta directament al maig del 68, però no precisament a les lluites estudiantils sinó més aviat al punt oposat, al glamur i al luxe d’un punt emblemàtic en les competicions de la Fòrmula 1, el circuit urbà de Montecarlo, al Gran Premi de Mònaco, presidit per Príncep Rainier i la Princesa Grace i, és clar, tota la sofisticació i l’atracció del Principat.

El famós Lotus

En l’aspecte més formal, la història de Terrin ens permet recordar les èpoques mítiques de la principal competició automobilística del mon i també tota la màgia del seu escenari més mític i emblemàtic. Aquell, precisament, el premi se’l va endur Graham Hill al volant d’un Lotus. Pel que fa a la història, el tema arrenca amb Jack Preston, un jove mecànic de l’equip Lotus, que rep l’encàrrec de cobrir amb cinta aïllant la publicitat que, per primera vegada en la història, llueix un vehicle de la competició.

Graham Hill amb els prínceps de Mònaco

El glamur aparellat al lloc i a la competició atrau personatges com l’estrella de fama mundial Deedee. Quan s’acosta a la tribuna, un accident imprevist fa que s’encengui la benzina d’un dels monoplaces i Jack Preston, envoltat de flames, salva la noia, patint greus cremades. Per desgràcia qui s’endú la glòria és un dels guardaespatlles.

Peter Terrin (Foto:Marco Mertens)

El jove mecànic perd la feina i torna a casa esperant una mostra d’agraïment de la diva que no arribar. Terrin ens enfronta, amb una literatura sòlida i elegant, a la percepció social del fet heroic i destacable, a la necessitat de ser reconegut, a les petites o grans obsessions. A les evocacions i a la manera com el pensament i els neguits interaccionen amb la vida de cada dia fins arribar a alterar-la. Realitat i il·lusió s’enfronten en una batalla sovint desigual on els límits s’acaben desdibuixant i permeten que la mirada directa i brillant de l’autor sigui capaç de tallar amb un bisturí esmolat cada moment, cada instant fins aconseguir un tot que va de la delicadesa a la dèria sense trànsit.


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)