Antonio Ungar és un escriptor nascut a Bogotà l’any 1974. Ha publicat contes en més de 25 antologies i els té reunits a “Trece circos y otros cuentos comunes”. És autor dels llibres “Zanahorias voladoras”, “Las orejas del lobo” i “Tres ataúdes blancos”, guanyador del premi Herralde de novel·la 2010. Ara acaba de publicar a Anagrama Mírame”, una novel·la curta d’una paorosa intensitat.

"Mírame" d'Antonio Ungar

Un traductor free-lance, que viu sol, enyorant una germana morta, que escull les seves traduccions en funció dels problemes que li poden plantejar, que es fa portar els originals en paper a casa i que escriu un diari personal que arrenca amb una anotació que marcarà el seu futur: “Al otro lado de los patios, en el quinto piso del número 21 de la Rue C, hay ahora una familia. Llegaron el lunes. Son oscuros. Hindúes o árabes o gitanos. Han traído a una hija”.



A partir d’aquest punt, Ungar ens presenta, amb precisió, ironia i amb una certa ferotgia, un personatge antisocial, amb un punt de violència latent, que s’automedica, que odia els estrangers que dia a dia proliferen pel seu barri i que s’obsessiona amb aquesta nova família que acaba d’arribar al seu entorn però sobretot, amb la filla, una noia de bellesa magnètica i salvatge que es converteix en objecte dels seus somnis. Comença a espiar-la i anotar els seus moviments, arribant fins i tot a entrar a casa seva per instal·lar-hi càmeres i micròfons que monitoritza des del seu ordinador. La veu despullada, fent les tasques de casa, agredida pels seus familiars i, de mica en mica comença a abandonar la passivitat de mirar i la transforma en accions destinades a canviar la seva relació
Mentrestant sospita que els seus veïns trafiquen amb drogues i, tot plegat es converteix en una perillosa i absorbent obsessió que el xucla sense remei mentre la seva relació es transforma en un camí de doble sentit que comença a difuminar i a confondre les fronteres i els límits.

Antonio Ungar (Foto: La silla prestada)

Antonio Ungar desplega un repertori de tensió eròtica, de violència que, pas a pas, es transforma de teòrica en pràctica i ens condueix sense possibilitat de fugir en aquesta espiral d’inquietud que creix pàgina a pàgina i que s’acaba convertint en una experiència torbadora. Amb habilitat i fúria ens ajuda a conèixer un personatge tèrbol que, sota aquesta cap inicial d’obsessió personal, també planteja un rerefons social que porta a la reflexió, a posar damunt la taula temes com l’odi als estrangers, la supervivència dels immigrants, la transformació social i urbanística de les ciutats i, en definitiva, un indeturable canvi de model de vida.



Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)