Malpaso ha escollit una novel·la de l’any 203 “The sacred art of stealing” per presentar en castellà un autor nascut a Glasgow l’any 1968, Christopher Brookmyre, que ha publicat 23 llibres, ha aconseguit alguns premis literaris i es belluga en un estil literari que barreja humor, sàtira social i política, acció trepidant, descripcions acurades i en alguns casos, rotundament exhaustives, que acaben formant les arestes d’un tot brillant que sorprèn, enganxa i captiva a parts iguals.

"El bendito arte de robar" de Christopher Brookmyre

El bendito arte de robar”, traduïda per Javier Guerrero, és una de les tres novel·les de la seva producció protagonitzades per Angelique de Xavia, una agent especial, que pràctica arts marcials, que forma part d’un grup d’elit i que té problemes personals i laborals i confesso que m’ha fet descobrir un autor que no coneixia i que m’ha atrapat sense cap concessió. Brookmyre és absolutament sorprenent. La trama, la manera de tractar-la, de presentar-la i de desenvolupar-la, els personatges, la fórmula emprada per anar resolent els problemes que es presenten el converteixen en un escriptor insòlit, peculiar, agut i francament brillant. Mostra una meravellosa capacitat per sorprendre a cada pàgina, a cada escena, amb la manera d’explicar les coses, amb les coses que explica i això sempre és un punt positiu i una bona carta de presentació.

Christopher Brookmyre (Foto : Nick Ponty / The Herald)

Brookmyre afronta la literatura com una sorpresa, amb rigor, emoció i una absoluta capacitat per anar trencant esquemes i portar el lector per camins poc transitats, insospitats i, força vegades, desconcertants. Es pot entretenir durant pàgines i pàgines estructurant personalíssimes teories al voltant del futbol i la tipologia més o menys íntimes dels seguidors de determinat equip i després sorprendre amb un plantejament innovador o amb un esclat d’acció trepidant.
Els dos protagonistes centrals de “El bendito arte de robar”, una policia peculiar, Angelique de Xavia, amb mancances vitals i una visió molt particular del món i de la feina que fa, i Zal Innez, un lladre intel·ligent, gens convencional i amb uns mètodes sorprenents són l’eix central d’aquesta història, però Brookmyre no dona puntada sense fil i tots els elements secundaris i fins i tot d’atrezzo són d’una contundència absoluta. La novel·la és un còctel poderós, fet amb alcohols de grau i essències de perfum poderós, penetrant i persistent.
Al ritme del clàssic i encomanadís “One step beyond” dels Madness i vestits i pintats com Zal Cleminson, el personalíssim guitarrista de The Sensational Alex Harvey Band, el grup de lladres/artistes entra a robar un banc. I ho fa d’una manera molt peculiar, sense violència, entretenint els hostatges amb pintures murals i representacions teatrals. I així, en aquest escenari tan poc convencional Angelique i Zal es troben i, contra tot pronòstic, s’enamoren.

The Sensational Alex Harvey Band amb Zal Cleminson (Foto. Michael Putland / Getty)

El robatori arriba a bon port i aleshores comença un joc passional, sentimental i cerebral on cada pas que fan porta implícit un risc, però també un premi, una emoció. Brookmyre demostra dominar a la perfecció els interiors humans. Angelique no sap si Zal s’aprofita d’ella per avançar i Zal dubta si Angelique en realitat li està preparant una trampa. Amb aquest conflicte interior, l’autor basteix una història magnètica i impecable, plena de girs i de sorpreses. De fet, alguns crítics han dit que és una sort que Christopher Brookmyre es dediqui a la literatura i no al crim, ja que els seus dissenys dels escenaris i dels protocols de comportament són absolutament brillants, efectius i, a mñes, carregats d’ironia i de sentit de l’humor.
“El bendito arte de robar” és un còctel fresc, emocionant i sorprenent, dotat d’un ritme cinematogràfic que combina a la perfecció tot el que fa referència als detalls, eficaços, però de vegades quasi tocant l’esperpent, de la preparació de l’atac i la història d’amor que es va gestant. Tampoc no renuncia, ans al contrari, a referències constants, documentades i passionals a la música, a la pintura, a l’escultura, a la literatura i també al futbol. Els dos equips de Glasgow, el Celtic i el Rangers també tenen un protagonisme especial i, de fet, Brookmyre demostra una habilitat especial per dedicar pàgines i pàgines al tema sense que es faci feixuc en cap moment.

Els Madness amb el seu famós Ones Steep Beyond

La novel·la té també el punt necessari de crítica social, de portar les coses als extrems per tal de mostrar la seva fragilitat o, com a mínim, per fer-les evidents més enllà de la confusió quotidiana. I ho fa en tots els aspectes que toca, fins i tot en les potents i ben definides personalitats dels protagonistes que es poden de manifest en unes converses fluides, insòlites, carregades d’intensitat i de força i que mantenen també aquest to intel·ligent i irònic de tot el llibre.
Només un desig, que el llibre funcioni a la perfecció i que això permeti que Malpaso publiqui més històries de Christopher Brookmyre i que ho segueixi fent amb aquesta brillantor i aquest luxe i amor pels detalls, tapa dura, vores vermelles i una versió digital gratuïta. Un 10 autèntic.


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)