- El libro de los gatos sensatos de la vieja zarigüeyaT.S. Eliot
- 100 abraçadesChris Riddell
- Memòries d’uns gats feliçosMontserrat Gallart

Els gats han aconseguit evolucionar mantenint els seus privilegis i fins i tot guanyant-ne. De ser una divinitat respectada a l’antic Egipte s’han convertit en una altra classe de divinitat que regna sense discussió a les pàgines d’internet. Poca gent es pot resistir als famosos “vídeos de gatets” que formen part de tota mena de cadenes de distribució de missatges. I de fet, els gats són també una peça omnipresent en la història de la literatura de tots els temps. N’he escollit tres mostres que han coincidit en el temps.

El libro de los gatos sensatos de la vieja zarigüeya – T.S. Eliot

Comencem per “El libro de los gatos sensatos de la vieja zarigüeya” de T.S. Eliot, que acaba de publicar Nórdica Libros en traducció de Juan Bonilla i enriquit amb les il·lustracions d’Edward Gorey.
Thomas Stearns Eliot, nascut a Misssouri l’any 1888 i mort a Londres el 1965 és un dels grans poetes i dramaturgs contemporanis, reconegut amb el premi Nobel l’any 1948 va concebre, quasi com un divertiment dirigit a entretenir els seus fillols, aquesta peculiar galeria de gats. Però parlant d’un escriptor amb la seva potència i la seva qualitat, aquest joc innocent no va trigar gaire a traspassar les fronteres íntimes i a convertir-se en una peça popular, singular, rica en ironia, sentit de l’humor, psicologia aplicada, frescor i ritme.

Eliot i els seus gats

Anys més tard, aquesta col·lecció de felins educats, entranyables, rebels, misteriosos, abocats a la delinqüència o capaços de ballar romànticament amb la lluna, es convertirien en el germen del musical “Cats”, un dels grans èxits mundials de Broadway. Ara podem recuperar o descobrir aquesta emocionant sèrie de poemes gràcies a l’acurada edició bilingüe de Nórdica que també ens permet gaudir de les il·lustracions d’Edward Gorey, un il·lustrador de Chicago, famós pel seu estil ple d’humor negre i d’ironia mordaç.

100 abraçades – Chris Riddell

I un il·lustrador és el protagonista d’aquesta altra peça “100 abraçades” que publica Baula. És Chris Riddel, autor de llibres infantils i de les caricatures polítiques del diari The Observer i és l’únic autor que ha guanyat tres vegades la Kate Greenaway Medal, el premi que concedeixen els llibreters britànics al millor llibre infantil il·lustrat de l’any. En aquest cas no són només gats però també n’hi ha. Gats, princeses, dracs, personatges literaris famosos cocodrils, ninots de neu o marcians s’abracen amb tendresa, ganes i emoció mentre s’hi esquitxen un seguit de frases d’autors com Shakespeare, Wilde o Rilke.

Memòries d’uns gats feliços – Montserrat Gallart

I la tercera parada ens resulta molt més propera. La poeta i traductora Montserrat Gallart ens presenta a través de Gregal, “Memòries d’uns gats feliços”, una proposta diferent, arriscada i reeixida que a mans d’una persona com ella, sàvia, càlida i amb sensibilitat, es converteix en una delícia sense escletxes, en una història que va molt més enllà de les evidències, que obre portes, escletxes i camins a partir d’una proposta inicial imaginativa i potent.
Queda clar amb aquesta petita mostra, que podríem ampliar fins a límits insospitats, que molts literats, molts pensadors i molta gent, important o anònima, s’ha deixat seduir pels avantatges i les emocions de compartir la seva vida quotidiana amb aquests felins fets i deixats estar, capaços de ser càlids o esquerps i de mantenir en tot moment aquesta personalitat rebel que les caracteritza. Doncs bé, Montserrat Gallart basteix un peculiar diari on combina la pròpia veu amb la dels seus gats, la Tigri, en Pandi i la Popi.

Montserrat Gallart

Així les coses i d’entrada, algú podria arribar a marcar distàncies prèvies amb el llibre només per aquest plantejament, però de ben segur s’equivocaria de mig a mig. La Montserrat construeix un relat emocionant, un dia a dia que enganxa perquè està carregat de realitat, de personalitat, de detalls, de situacions que van més enllà de la relació entre persones i gats, entre gats i persones i que s’acaba convertint en un relat visceral sobre la vida, sobre accions i pensaments que guien el nostre dia a dia, sobre les emocions i, amb tota probabilitat, sobre l’amor, sense adjectius ni matisos, sobre l’amor en genèric i en majúscules. I també ens ofereix, esquitxat entre les pàgines del dietari, el regal de la seva poesia, sempre sòbria, sempre directa, sempre emocionant.
Els protagonistes d’aquest dietari, els gats feliços, també tenen problemes, emmalalteixen i fins i tot moren, però, per damunt de tot, mantenen intacta aquesta felicitat quasi essencial que acaba sent un element bàsic, fonamental i cabdal en aquestes relacions plenes de calidesa, de sentiment, de totes aquelles petites grans meravelles que basteixen el pas del temps, aquell pas del temps que té més d’intimitat menuda que de grandesa històrica, de quotidianitat que de grans esdeveniments, ja que, de fet, el més important de cara a la felicitat global és precisament aquesta actitud modesta, humil, aquesta manera personal i poderosa d’afrontar les qüestions que formen part de la nostra existència de cada dia, que construeixen les relacions de portes endins, ànima endins, sense cap necessitat de convertir-les en grans declaracions globals.

Un gat Chartreux

I aquí és precisament on Montserrat Gallart aconsegueix reeixir amb força i sense fissures, en aquestes distancies curtes que s’acaben convertint en l’essència d’aquest dietari insòlit i singular, en la memòria vida i vital d’aquests gat que, amb la seva felicitat, fan de mirall a la nostra. De fet, en un recull final de cites “gatunes”, l’autora ens diu que els gats posseeixen la clau del paradís, potser per això la lectura de “Memòries d’uns gats feliços” és una meravellosa manera d’obrir unes portes complicades de traspassar sense l’ajut d’aquests personatges.


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)