El segell literari Rata acaba de publicar el volum “Poemes inèdits” que recull dos llibres, “Gual permanent” i “Mapa de lluites” de Joan Brossa, dos poemaris escrits durant els anys de la Transició i que podrien ser perfectament el pròleg de l’Any Brossa que se celebrarà l’any 2019 commemorant el centenari del naixement del poeta.

"Poemes inèdits" de Joan Brossa

En aquest sentit, val a dir que Brossa, tot i ser un autor molt prolífic, va començar a publicar molt tard i, de fet, no va ser fins arribar als anys noranta, quasi a l’etapa final de la seva vida que va publicar amb regularitat i normalitat obres recent acabades. Això implica que després de la mort de Brossa va quedar una bona quantitat de material inèdit pendent de revisió i de publicació. Una part d’aquesta obra ha anat veient la llum gràcies a la feina duta a terme per la Fundació Joan Brossa, però encara hi ha material que cal posar en ordre, mostrar al públic i ajudar a posar al seu lloc la figura del poeta, un dels més singulars de la nostra literatura. Quasi 20 anys després de la seva mort, Brossa encara té moltes coses per explicar i aquest llibre n’és una.

Un dels famosos poemes objecte de Joan Brossa

L’esperit rebel, irònic i compromès de Brossa agafa aquí una dimensió especial i, de fet, s’acaba convertint en una mena d’obrer manual que s’allunya de la idea idealitzada de l’intel·lectual. La confusió policial poeta/paleta, l’assumeix amb sentit de l’humor i transforma la creativitat mental en una mena de responsabilitat obrera, Escriu a mà, corregeix, retalla, enganxa, mou carpetes, passa papers d’un lloc a l’altre fins que les dona per bones. Potser per aquest motiu, repassar les carpetes que va deixar en diferents graus d’acabat, demanen un treball acurat de comprovació però també regalen moments de gaudi com la possibilitat de tenir a les mans volums com aquest amb dos peces inèdites i no precisament menors.
Glòria Bordons, una de les principals estudioses de Brossa i Vicenç Altaió, l’actual president de la Fundació, han treballat dur per veure publicats aquests llibres que, ni el mateix poeta confiava veure editats. Es tracta de poemes amb un marcat rerefons polític, el mateix que hi havia a les sextines, però alliberats dels rigors de la mètrica i concebuts com a poemes més curts, més lliures i que tampoc no renuncien als jocs brossians, als poemes visuals i als lligats amb documents previs.

Joan Brossa (Foto: Fundació Joan Brossa)

Brossa es mostra radical, directe, viu i crític i, sobretot esperançat per tot el que implica la recuperació de la Generalitat i la tornada a Catalunya del President. En aquest sentit, es converteix en un amena de cronista, força especial i sui generis, però cronista al cap i ala fi, d’un moment històric cabdal i per això recuperar la visió política de Brossa en uns moments com els actuals fa que sigui una doble experiència gens banal.
“Mapa de lluites” és molt menys polític i, de fet, té més a veure amb temes lligats amb l’univers literari, amb escriure, amb llegir i tots dos ens continuen mostrant amb tota la força un poeta insòlit, intel·ligent, provocador, juganer, hàbil, polièdric i directe que cal mantenir viu, reivindicar i potenciar per tot el que és i tot el que representa d’activa militància cultural.


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)