Salamandra Black segueix obrint mercats i oferint-nos visions diferents de la novel·la negra internacional. En aquest cas fixa el focus en un territori força inexplorat, Austràlia i en una autora debutant, Jane Harper, nascuda a Manchester però que als 8 anys es va traslladar a la regió de Victòria. Més tard es va graduar en Història i Literatura Anglesa a Kent, va treballar de periodista i va acabar tornant a Austràlia on va escriure la seva primera novel·la, “Años de sequía” que ha venut els drets de traducció a més de 20 llengües i que ha rebut diferents premis. La traducció castellana l’ha fet Maia Figueroa Evans.

"Años de sequía" de Jane Harper

La novel·la ens porta a Kiewarra, una petita població del sudest, assolada per una sequera ferotge que fa canviar l’humor i la vida dels seus habitants. L’investigador de delictes financers Aaron Falk, torna al seu poble a contracor. En va sortir per cames quan era adolescent i es veu obligat a tornar-hi per assistir a l’enterrament del seu antic amic que, segons tots els indicis, ha disparat contra la seva dona i el seu fill gran i després s’ha suïcidat deixant amb vida una criatura de mesos.
El passat fosc torna amb tota la força i els veïns el reben amb una hostilitat manifesta, evident i sovint violenta. Obligat per les circumstàncies, decideix ajudar de manera extraoficial el cap local de policia, Greg Raco per veure si poden aconseguir aportar una mica de llum al cas.
L’odi, la duresa del territori, les rancúnies del passat i la dificultat d’una investigació que cau massa sovint en carrerons sense sortida i un territori magnètic i gens habitual fan que la història funcioni sense entrebancs. Harper ens acosta una Austràlia despoblada, més aviat inhòspita, acotada per un clima d’extrems, una terra dura, desesperada i molt allunyada de l’ideal turístic que té la majoria del món. Escenaris rurals, durs, violents, amb pobles on la gent no se n’acaba de refiar de ningú i on no hi ha altre remei que lluitar contra tota mena d’inclemències per anar una mica endavant. De fet aquest panorama no és massa diferent del que es podria trobar en les zones dures de qualsevol país, ja sigui aquell Oest americà tradicional, l’Amèrica profunda actual o els pobles perduts de les zones més desèrtiques de l’Estat espanyol.

Jane Harper

Indrets amb molta pressió afegida, que fan que la duresa del territori se sumi als caràcters durs i esmolats dels seus habitants, aconseguint una barreja final on tot pot passar i on no tot el que passa acaba sent el que sembla. Amb aquestes premisses Jane Harper construeix una novel·la seca, aspra, plena de silencis, d’odis, de penediments i d’oblits que ens permet centrar la mirada en un escenari llunyà i desconegut.



Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)