David Monteagudo (Viveiro, 1961) es va donar a conèixer l’any 2009 amb la publicació (envoltada d’un peculiar anecdotari) de la seva primera novel·la, “Fi” a Quaderns Crema. Des d’aleshores ha publicat “Marcos Montes”, “Brañaganda”, “El edificio” i “Invasión”.
Ara, després d’un temps de silenci, torna a les llibreries amb el sopluig de l’editorial Rayo Verde, amb “Crónicas del Amacrana”, un llibre de relats llargs, allò que els francesos clàssics van batejar de manera probablement força encertada, com “nouvelles”, ja que, en aquest cas, Monteagudo fa unes propostes que van més enllà dels contes, que no són estrictament relats de “distància curta” i que busquen uns paràmetres de durada i d’intensitat que s’escapen dels constrenyiment del gènere.

Les "Crónicas del Amacrana" de David Monteagudo

Amacrama, una paraula que es va inventar el seu germà quan eren petits, és la porta oberta a un seguit de construccions que fan referència a temes d’actualitat que es creuen amb uns personatges carregats d’intensitat i que es belluguen en unes coordenades que tenen a veure amb la realitat quotidiana però que també tenen aquesta capacitat per explorar-ne els extrems, fugint de la versemblança per cabussar-se en mon una mica més complicats d’analitzar. Ciència ficció i fantasia són territoris fronterers amb la realitat i a Monteagudo li agrada caminar pel tall d’aquest abisme que pot deparar magnífics instants literaris.


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)