Liz Castro és una escriptora, traductora i editora, nascuda a San Leandro (California) l’any 1965. A la seva biografia hi diu que té casa a Massachusetts i que viu a Gràcia. Això, la casa a Gràcia i viure a Barcelona, l’ha convertit en una destacada activista de l’independentisme, una militància que l’ha portat a ser membre del secretariat de l’Assemblea Nacional Catalana i també a disputar-ne la presidència.

Els carrers seran sempre nostres – Liz Castro

S’ha especialitzat en llibres sobre el desenvolupament de llocs web i fins l’any 2014 va ser la coordinadora de l’edició en anglès del diari digital Vilaweb. L’any 2005 va publicar, gràcies al micromecenatge, el llibre “Molts granets de sorra”, un recull de fotografies i d’idees destinades a explicar el procés català. Els seus esforços per difondre la cultura catalana arreu s’han vist recompensats amb premis com el Joan B. Cendrós 2011, el Memorial Enric Garriga Trullols 2014 i el Pompeu Fabra 2016.
En aquesta línia, Pòrtic acaba d’editar ara “Els carrers seran sempre nostres”, una peça editorial d’absoluta actualitat que Castro aprofita per a passar revista a la violència que la Policia Nacional i la Guardia Civil van desplegar contra la ciutadania pacífica el dia del referèndum de l’1 d’octubre.

Una de les càrregues policials de l'1-0 (Foto:CCMA)

Els cossos policials mirant de reprimir amb violència, en molts casos exagerada, brutal, ferotge i injustificada la intenció de votar del poble català va esperonar Liz Castro a construir aquest llibre, una manera sòlida de fer pública una denuncia necessària però també la necessitat de pell, d’ànima, de fer justícia a la gent, als voluntaris, als votants que van ajudar a bastir una jornada històrica i emocionat.
Castro ens exposa la seva intenció de retratar una jornada que, passi el que passi, quedarà fixada en la memòria de qualsevol català, sigui independentista o no, per tot allò que va tenir d’èpica, de simbòlica, de singular, d’única i probablement, irrepetible.
El llibre és un dietari, una detallada crònica minut a minut, de tot allò que va succeir en diverses seus electorals i en diferents punts de Catalunya que es converteixen en quasi l’acta notarial d’una jornada històrica. Liz Castro aplega una gran quantitat d’informació, l’ordena, la selecciona i construeix aquest mosaic policrom que ens permet seguir el rastre d’un dia apassionant en tots els sentits. La seva mirada, profunda, hàbil, apassionada i brillant, fa que el llibre sigui una veritable peça d’actualitat rabiosa amb voluntat de perdurar. És un treball que respon a aquesta idea editorial de publicar llibres que segueixin el ritme dels mitjans de comunicació, però en aquest cas, crec que, a més d’aquesta immediatesa absolutament necessària i efectiva, té el valor afegit de convertir-se en un document imprescindible quan, d’aquí un temps, és vulgui fer memòria d’una jornada que, per bé o per mal, va traçar una línia diferencial en la història del país.

Liz Castro

La cronologia arrenca al minut 1 del diumenge 1d’octubre i es converteix en una lectura apassionant, en un avançar escena a escena que es segueix amb el neguit d’una història de lladres i serenos (i de fet, de serenos disposats a obrir o a tancar portes a la força en surten uns quants). Hi trobem molts col·legis, la col·laboració de molta gent, les visites d’ultradretans no convidats, la pluja, les activitats nocturnes destinades a mantenir els centres de votació actius, el moviment al centre de premsa de Mediapro, l’arribada carregada d’emoció de les urnes, la presència de la gent a les portes dels col·legis, la gent que ha passat la nit al ras, l’arribada violenta de la policia amb puntades cops de porra empentes, càrregues i ferits innocents i pacífics, la gran emoció del moment d’obrir les portes, els Mossos aixecant actes, les primeres notícies de violència policial que s’estenen com la pólvora, l’agrupació del col·legis per defensar-los millor, l’hora de dinar, les votacions en molts llocs amb plena normalitat, el tancament dels col·legis, l’escrutini, les compareixences dels polítics a la televio, la carta d’Aura Domènech,de Vila-rodona i finalment, a les 00,28 del dilluns, el portaveu del govern, Jordi Turull anunciant els resultats: 2.020.144 (90,09%) pel sí, 176.565 (7,87%) pel no 45.586 (2,03%) en blanc i 20.129 (0,89%) vots nuls. I una constatació: Si que hi ha hagut referèndum.


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)