Comanegra i l’Institut del Teatre segueixen apostant amb ganes per la normalització del teatre com a gènere literari de lectura i acaben de treure a la llum un nou volum de la col·lecció Dramaticles. En aquesta ocasió es tracta de “Dramatúrgia francesa contemporània”, un volum que aplega quatre textos d’autors actuals i d’èxit, publicats inicialment per Actes Sud i per Editions Théâtrales. Trobem “La reunificació de les dues Corees”, de Joël Pommerat (en traducció d’Helena Tornero; “Matrimoni” de David Lescot (en traducció de Carles Batlle),; “Dolça Sodoma meva”, de Laurent Gaudé (en traducció de Joan Casas), i “George Kaplan”, de Frédéric Sonntag (en traducció de Carles Batlle), prologats per “Dir el que és íntim i polític”, un text de Laurent Muhleisen, el director artístic de la Maison Antoine Vitez i conseller literari de la Comédie Francaise.

Dramatúrgia francesa contemporània

Una publicació poc habitual que agafa quatre dels més destacats dramaturgs francesos, el més gran nascut l’any 1963 i el més jove, el 1978, és a dir separats per 15 anys de diferència i, per tant, representant un ventall generacional prou ampli però a la vegada concret i definit que no fa altra cosa que acostar-nos una realitat i una manera de mirar el món explicada des de visions personals i ben diferents.
I segons explica Muhleisen, el teatre francès viu una època on els seus autors es preocupen pel llenguatge, pels nous formats expressius però sense renunciar en cap moment, ans al contrari, als grans temes que centren l’actualitat. En aquest sentit, “La reunificació de les dues Corees” parla de les relacions amoroses, de com afronta la modernitat aquestes relacions entre persones; “Matrimoni”, aborda els problemes de les migracions, amb una dona que decideix ajudar un estranger en situació irregular, casant-s’hi; “Dolça Sodoma meva”, exposa la fragilitat de les civilitzacions, fent una mirada molt personal a la història de Sodoma i, per últim, “George Kaplan”, treballa la recerca de la identitat personal en un univers que tendeix cada vegada amb més força cap a la globalització uniformadora.

Joël Pommerat (Foto: France Culture)

La gent que segueixi l’activitat teatral de casa nostra veurà que els quatre autors francesos escollits no són desconeguts, ja que “Dolça Sodoma meva” es va estrenar a La Seca Espai Brossa l’any 2016 i “George Kaplan”, ho va fer al Grec del 2013, mentre que de “Matrimoni” se’n va fer una lectura dramatitzada a la Sala Beckett. La única que no s’ha estrenat fina ara és “La reunificació de les dues Corees”, tot i que altres obres de Pommerat sí que han trepitjat els escenaris aquí.


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)