Despertaferro Ediciones, un segell de Madrid especialitzat en llibres i revistes de tema històric, ha publicat un llibre amb una temàtica singular. El títol és prou explícit, “Cabezas cortadas y cadáveres ultrajados”, el signa el catedràtic de Prehistòria de la Universitat de Barcelona, Francisco Gracia Alonso i és una mirada profunda i detallada sobre un tema ben escabrós però gens insòlit, la profanació i la humiliació dels cadàvers dels enemics caiguts i vençuts.

"Cabezas cortadas" de Francisco Gracia Alonso

Tot i que la idea inicial podria ser la d’associar aquestes pràctiques ferotges a èpoques pretèrites on la salvatgia es podia imposar amb força i contundència a la raó i a la civilització, Francisco Gracia ens demostra amb tot luxe de detalls que ultratjar els enemics és un fet perfectament contemporani i que val la pena estudiar-lo i analitzar-lo amb detall. I el que fa ell és entrar-hi a fons i presentar aspectes i motivacions com els que afecten als paràmetres culturals, als religiosos, als ètics, aprofundint en aquesta violenta mostra de la ment humana sotmesa a situacions límit.
El llibre, a més d’estudiar els aspectes més filosòfics i morals d’aquesta forma ferotge i brutal d’humiliar l’enemic, també ofereix una precisa i exhaustiva mirada aplicada al llarg de la història, des dels antics guerrers assiris fins les mostres de barbàrie d’ISIS o les matances salvatges dels narcotraficants mexicans. Pel mig, les calaveres dels japonesos que els soldats americans van convertir quasi en souvenirs per a la família, el codi samurai o els revolucionaris de París que sucaven pa en la sang de la princesa de Lamballe.
Gracia ens proposa un escruixidor viatge per un dels camins més tèrbols de la història, una ruta on trobem el cap de Lucio Postumio Albino, descarnada i recoberta d’or per a ser utilitzada com a vas de libacions pels cabdills celtes; el sultà Murad II que va passejar el cap del rei Ladislao, punxada al capdamunt d’una pica i encara amb la corona reial o la del soldat japonès que feia de mascaró de proa d’un tanc americà.
El cap, la part del cos humà que atresora tots els simbolismes, les corones, ja siguin de glòria o de martiri. Tallar un cap porta implícit el fet de despullar el seu propietari de tot allò que va ser en vida. El cap tallat ja no pot pensar, no pot fer mal, no té cap glòria ni cap honor. És clar que en aquesta història de les mutilacions tampoc no s’ha fet mai escarafalls a convertir en protagonistes altres parts del cos com les mans, els peus, el penis o, fins i tot tallar els dits en vida per tal d’evitar que els enemics tornessin a atacar.

Edd Stark a punt de ser decapitat a "Joc de trons"

La lectura d’aquest llibre barreja dues sensacions, la curiositat i les ganes de coneixement que es deriven de la gran erudició del seu autor i l’horror i el morbo que es contraposen en un fascinant catàleg d’aberracions que han perdurat al llarg dels temps. Sigui com sigui, “Cabezas cortadas y cadáveres ultrajados” és un llibre potent, diferent i singular.


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)