El treball interessant, constant i de qualitat del Mercat de les Flors fa que la dansa, tot i ser encara una disciplina artística més minoritària del que seria desitjable, vagi aconseguint dia a dia, unes fites cada vegada més altes. Amb la idea d’apropar creadors i públics, es va posar en marxa el Pla d’Impuls a la Dansa, una iniciativa de la Generalitat amb la complicitat del Mercat i de diversos escenaris del país que implica la producció d’una peça de gran format que viatjarà per diferents teatres de Catalunya.

Roser López Espinosa i Thomas Noone (Foto: Mercat de les Flors)

Enguany, en aquesta estrena, el Pla presenta un programa doble amb dos coreògrafs ben diferents i molt brillants, Roser López Espinosa i Thomas Noone amb dues propostes que, tot i ser molt diferents pel que fa a la concepció i als objectius, es complementen a la perfecció i acaben bastint una mena de duet escènic d’alta intensitat. A les seves ordres ha treballat un fantàstic grup de ballarins, seleccionats per mitjà d’un concurs previ i format per Iris Borrás Anglada, Nora Baylach Delgado, Samuel Minguillón, Maria Hernando Blasco, Enrique López Flores, Roberto Provenzano, Daniel Rosado Ávila i Andrea Vallescar García O’meany que s’encarreguen de traslladar a l’escenari les propostes de López i de Noone.

Many (Foto: Mercat de les Flors)

Thomas, director del festival Dansat, treballa a Barcelona des de l’any 2001 i, proposa “Many”, una peça de caire abstracte que es belluga al voltant de les connexions de l’individu i el grup a través de la música i del moviment. Una ambientació i un vestuari en tons terra, s’allunya del que ha anat fent al llarg dels últims temps i planteja una peça que arrenca del treball que va fer ara fa cinc anys al Ballet de l’Opéra du Rhin, en col·laboració amb el compositor Philip Sheppard, tot i que ha deixat una mica de banda aspectes més físics, corporals i directes per anar treballant elements, diguem-ne més plàstics, més lligats al moviment, a la imatge estètica i al missatge.
En aquest sentit, amb un escenari nu i l’ajut d’un mur situat al fons que oculta/mostra els vuit ballarins, “Many” posa en contrast el seu estil físic i quasi abstracte amb un relat dramàtic que es basa en aquesta combinació de moviment, de música i d’interacció entre els ballarins que es mouen. Hi ha conflicte, amor, rebuig, curiositat, incertesa, oblit, violència i, en definitiva, tot el catàleg de les emocions que sorgeixen en una relació humana.

L'estol. Assaig (Foto: Mercat de les Flors)

De la seva banda, la Roser, de Granollers i formada a Amsterdam, va estrenar la seva primera creació de llarga durada, “Lowland”, l’any 2013 després de treballar amb personalitats com Cesc Gelabert o Àngels Margarit, l’actual directora del Mercat.
“Lowland, posada en escena amb la complicitat de Guy Nader i la música absolutament magnètica de d’Ilia Mayer, narrava una epopeia personal, la necessitat de volar i les dificultats físiques més o menys superables fins arribar a assolir l’èxit. En aquesta ocasió, “L’estol” segueix l’estela de “Lowland” i aprofundeix en la fascinació que la ballarina sent pel vol dels moixons, però ja no és un duet, és un grup de vuit “voladors” que persegueixen el seu somni amb dedicació i passió.

L'estol. (Foto: Mercat de les Flors)

A “L’estol”, la Roser assumeix el repte de complicar la situació i aquesta idea inicial de volar és ramifica, s’eixampla i es complica quan es tracta d’arribar a aconseguir un vol conjunt, un estol que es mogui en harmonia i sense renunciar en cap moment, ans al contrari, a l’eficàcia, a la lleugeresa, a al potència i al ritme.
Aquesta nova obra de López Espinosa es pot gaudir sense cap altre referent previ, però si abans has vist “Lowland”, el plaer final és immens, ja que permet copsar tota l’evolució creativa, veure com ha solucionat totes les qüestions que es deriven de multiplicar per quatre els ballarins que circulen per l’escenari i seguir un camí ascendent que impressiona. La història que explica enganxa sense pal·liatius i totes les propostes que va fer durant el seu debut de llarga durada aquí assoleixen una categoria superior i magnètica. Les cadenes de moviments, les propostes narratives, les accions i les emocions es multipliquen de manera exponencial i expliquen una història que creix, que desenvolupa aquesta idea de fons de lluitar contra l’adversitat, de superar les pròpies limitacions del cos i arribar així a aconseguir el fet suprem, aquest fet de volar que, un cop assolit i dominat, esdevé plaer suprem, es converteix en joc, en forma de vida.
“L’estol” exposa un llenguatge molt físic, però també fa una lectura espiritual, anímica i sentimental d’aquest abecedari corporal que es belluga, que es converteix en una mena d’apologia de l’esforç, particular i col·lectiu, de l’aprenentatge, de la resistència, de la llibertat.

Nora Baylach. "Òxid" (Foto: Henar Bengale)

I entre aquest estol de “moixons” que desafia els elements i els límits del propi cos, com una mena de metàfora del seu treball quotidià, hi trobem la Nora Baylach, una ballarina que ha treballat al costat de mestres com Michèle Durtnell, Mauro Barahona, Sol Vázquez, Sam Coren, Spela Vodeb, Aina Lanas o Konstandina Afhimiadou, entre d’altres i que ha format part de companyies com Sonor Dance Theatre i actualment a la Cia. La Taimada.
A nivell personal ha protagonitzat tres muntatges, “Madre”, un muntatge que parla del silenci i de les dones enterrades i desaparegudes durant el franquisme; “T-shirt, t-shirt, teixit”, un espectacle de petit format pensat per la inauguració del Centre Roca Umbert i “Òxid”, que treballa el pas del temps, les transformacions de la pols i de la matèria, que va servir per inaugurar l’escultura “Transformador del temps” de Manel Batlle i que la ballarina està treballant per convertir-lo ara en un espectacle de llarga durada.

Nora Baylach (Foto: Carmen Hache)

“Many” i “L’estol”, Thomas Noone i Roser López Espinosa tenen ara un nou repte, seguir els requisits del Pla d’Impuls a la Dansa i encetar una gira que ha de portar aquest magnífic espectacle doble de gira per 19 ciutats catalanes.


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)