Roger Vinton és un home de xarxes. Un blog i el Twitter són els seus hàbitats naturals. Nascut públicament l’abril del 2012, des d’aleshores i emparat per l’anonimat d’aquest nom s’ha anar forjant un nom indiscutible a l’hora de mostrar qui és qui en els equilibris de poder a Catalunya. A banda de la seva feina diària, aquesta activitat s’ha concretat en un llibre, “La gran teranyina” que publica Edicions del Periscopi.
Vinton és defineix de manera concreta i directa, “un home com cal” i explica que la seva aparició pública respon a una necessitat d’explicar coses i de fer-ho amb un enfoc diferent del que utilitzen els grans mitjans, Ho comença a fer al blog i després, a través de Twitter comença a promocionar els seus escrits. La idea de fons és parlar de coses que li interessen (no només del poder i les seves ramificacions) i fer-ho donant la seva visió i criticant de pas la simplificació utilitzada pels mitjans i la manca de contrast entre les diferents fonts i posant de manifest que un mitjà petit, un grup poc nombrós o una persona tenen moltes possibilitats de ser honestos que les grans estructures amb molts lligams i moltes servituds.

La gran teranyina – Roger Vinton

De mica en mica, pas a pas, ha anat imposant els seus criteris i s’ha convertit en un generador d’opinió sense que això impliqui fer coses especialment complicades, ja que afirma que el 90% de la informació ja és pública i que l’únic que cal fer és buscar-la, contrastar-la i explicar-la. Defensa que hi ha moltes coses, com els salaris de les grans empreses, que s’han de fer públiques per llei, el que passa és que potser estan amagats en un informe de 50 pàgines. Només cal paciència.
El llibre és un bon compendi, tot i que no exhaustiu dels temes que acostuma a tractar al blog. La Caixa, el Barça, els bancs, el poder i les seves estructures, els mitjans de comunicació, les grans famílies que, tot i les aparences, no són gens modèliques, i, de fet, Vinton afirma que hi ha moltes coses on ficar-hi la banya i molts temes que es poden explicar amb una mirada molt diferent de la que ofereix la premsa oficial.
En aquest sentit, defensa la feina feta més enllà de la seva identitat d’autor i també aquest anonimat que entén més com una qüestió de llibertat individual, de no marcar-se límits de manera conscient o inconscient que com un tema de por a les represàlies. En qualsevol cas “La gran teranyina” és un llibre força interessant per assabentar-se d’algunes trames de poder de la realitat que ens envolta.


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)