Visor acaba de publicar “Juntemos las tribus”, el primer llibre que va escriure Carolyn Forché (Detroit, 1950) en versió bilingüe i traducció castellana de Claribel Alegría i Lillian Levy.

Carolyn Forché (Foto: Don J. Usner. Courtesy of Blue Flower Arts)

El va escriure quan tenia 24 anys i va guanyar el premi de la Universitat de Yale a Joves Poetes i va sorprendre per la seva capacitat d’abordar temes socials d’una forma molt natural, sense subterfugis ni falsedats. Amb el pas del temps Forché s’ha convertit en una de les veus destacades de la poesia de compromís social.
Traductora i antòloga, el seu treball s’ha vist reconegut amb nombrosos premis i la seva veu poètica s’ha anat consolidant a mida que creixia el seu activisme social, tot i que quan treballa els poemes no persegueix denunciar sinó més aviat exposar vivències i situacions
El llibre, molt narratiu i directe té molt a veure amb els records, amb les experiències personals, amb els records familiars i sense perdre en cap moment aquesta peculiar i molt oberta idea de l’autobiografia, com si, de fet, es tractés d’anar construint la pròpia història a base de remenar el passat i l’activitat dels ancestres.
Hi ha poemes dedicats a la natura, als treballs del camp, a qüestions de caire domèstic, que es combinen amb alguns de caire més íntim, amb una certa carnalitat que no arriben a ser en cap moment obertament sexuals. Una veu sincera, propera, interessant, força coherent i carregada d’imatges que la fan força recomanable.


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)