Ediciones Invisibles ha publicat “El otro Bigas Luna. La seducción de lo tangible”, un treball de la doctora en Història de l’Art, Raquel Medina de Vargas. ës una aproximació vital i passional a les concepcions artístiques del director i a tota la seva feina creativa més enllà del cinema, una tasca que va practicar durant tota al seva vida però que al llarg dels últims anys, des que es va instal·lar a Virgili, duia a terme amb rigor i assiduïtat.

"El otro Bigas Luna"  - Raquel Medina

De fet Josep Joan Bigas Luna (Barcelona 1946) va arribar al cine provinent d’universos creatius paral·lels com el disseny, l’art, la fotografia, mons que, de fet, no va abandonar mai mentre va ser un director d’èxit i que cada vegada van anar agafant més protagonisme. Raquel Medina s’hi ha acostat amb una mirada oberta i ha anat disseccionant d’una manera més professional aquesta faceta menys coneguda del director.
De fet el mateix Bigas va dir que es considerava més un artista que un director de cine i al llarg dels últims temps va combinar amb molta més freqüència que abans l’art i el cinema amb exposicions com “Les cares de l’ànima”, un seguit de dibuixos que ell feia amb assiduïtat, aprofitant branques, fulles i elements naturals.

Bigas Luna amb les seves Cares de l'Ànima

Raquel Medina és la comissaria d’una exposició itinerant que recull el treball artístic de Bigas Luna i amb aquest llibre construeix un gran pont, una magnífica continuació. Desvetlla una part desconeguda i imprescindible del creador i ofereix una visió global i necessària de la manera d’entendre l’art i la vida de Bigas Luna.
De fet, l’art de Bigas va molt lligat a la seva concepció de la vida, de les relacions humanes i de l’ofici de mirar. Té molt a veure amb la terra, amb les seves obsessions, amb el sexe, amb la carnalitat, amb la sensualitat, amb els objectes fetitxe i amb un llenguatge molt personal i molt carregat de sensacions i d’emocions. Els pits femenins, la llet, els conys, el menjar, el beure, però també les plantes, la relació directa amb la natura, el paper del pas del temps i una espiritualitat molt íntima construeixen un univers on ell es trobava còmode, feliç, amb la possibilitat de dur a terme les seves idees d’una manera ràpida i directa, lluny de complicació que representa aixecar una pel·lícula.

Bigas Luna amb dos dels seus quadres

Aquesta immediatesa li concedia una gran llibertat, una capacitat insòlita per deixar-se anar, per anar construint un llenguatge ric i propi, ple de simbologies i de sinceritat oberta. I el llibre ens regala precisament això, el plaer intens que sentia Bigas Luna quan s’enfrontava a l’art, una cosa que feia purament per plaer, per sentir-se viu i lliure. I nosaltres, llegint-lo potser també serem una mica més lliures i feliços.


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)