El recentment desaparegut Pere Tàpias (Joan Collell Xirau) va ser un personatge que anava molt més enllà del que amagava aquesta imatge pública que ens regalava sovint. I tot i que hi havia gent que sabia que era un advocat que mai no va exercir, poca gent coneixia el seu tarannà cultural que, sovint quedava en un segon terme, camuflat darrera el menjar, la bonhomia, les cançons i les bromes.

"On es desborda el sol", de Pere Tàpias

Un dels interessos del Pere era la poesia, que sovint incorporava als seus programes i, de fet, poc abans de morir acabava de publicar a l’editorial El Cep i la Nansa el llibre “On es desborda el sol”, un recull de poemes que aplega peces de finals dels 90 i començaments dels 2000, que mostren la seva vesant més íntima, la capacitat d’observació de capturar moment delicats i personals més enllà d’aquesta vida pública i més obvia.
El resultat va més enllà d’un recull de textos i, de fet, vindria a ser una selecció de poemes que tenen molt a veure amb els plaers íntims. la natura, la família, els amics i una de les característiques bàsiques del Pere, aquesta mirada lúdica i juganera a tot allò que l’envoltava.
Tàpias era moltes coses, feia moltes coses, però totes amb un denominador comú, la passió, l’afany de comunicar-se de tu a tu, de manera directa, sense embuts ni intermediaris capaços d’alterar el missatge.

Pere Tàpias

“On es desborda el sol” és la vida, és el record, és la cultura, és la saviesa i, en definitiva, la personalitat i l’ànima de Pere Tàpias i , qui sap, potser una mostra molt més delicada i subtil de tot allò que amagava el seu cervell i el seu cor que, en aquest cas, es mostra més pur, més destil·lat, més viscut.


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)