L’editorial Ariel publica un llibre inèdit i també prou insòlit, editat i prologat per Mikkel Borch-Jacobsen i que amb el títol de “La hipnosis” recull els textos que Sigmund Freud va dedicar a aquesta controvertida disciplina entre 1886 i 1893.

“La hipnosis” - Sigmund Freud

Els hipnotitzadors, superant la frontera, diguem-ne científica i convertint-se en carn d’espectacle han generat des de sempre una gran i encesa controvèrsia i Freud no en va ser aliè. De fet, l’any 1880, la policia de Viena va clausurar l’espectacle de l’hipnotitzador danès Carl Hansen.
Viena era el centre mundial de la ciència mèdica i allò va provocar una gran polèmica pública. Un sector dels metges considerava l’hipnotisme com un procediment científic per arribar a accedir a la psique del pacient mentre que la resta ho considerava un autèntic frau i una estafa. Entre aquests últims destacava el jove estudiant Sigmund Freud que, curiosament i uns anys més tard acabaria exercint com a hipnotitzador per tal de curar la histèria d’alguns dels seus pacients.
Durant uns anys va anar escrivint articles, alguns d’ells inèdits, explicant i detallant les experiències i reflexions que va compartir amb el metge Josef Breuer i amb el professor Jean-Marie Charcot, responsable del conegut “hospital de les histèriques” de la Salpêtrière de París.

Sigmund Freud

Freud parla de la seva primera pacient, sense revelar-ne la identitat, però segons apunta Borch-Jacobsen es tracta de la seva dona, la Martha a qui tracta d’una histèria ocasional que la portava a negar-se a donar de mamar als seus fills, mostrant quadres de vòmits, nervis, dolor i insomni. Després de fallar la primera vegada, la segona s’acaba amb la curació total i així es documenta el seu primer cas de curació per hipnosi.
Després vindrien èxit, fracassos i un cas que el porta a abandonar la pràctica, el que van protagonitzar les senyores Anna i Elise Gomperz, dona i neboda del financer i filòleg Theodor Gomperz que es van convertir en les histèriques que no es volien curar demostrant a Freud que no s’han d’esborrar els traumes, s’han de localitzar, identificar i treure a la llum. Eren els primers passos de la psicoanàlisi.
El llibre de Mikkel Borch-Jacobsen ens acosta els treballs escrist de Freud però també ens ofereix una mirada general a l’època, a la realitat social i científica que es vivia a Viena.


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)