Comença a ser molt normal trobar membres de diferents cossos de seguretat que s’han passat a la literatura negra. El que ja no és tan habitual és trobar jutges novel·listes. Aquest seria el cas de Graziella Moreno, jutgessa penal de Barcelona i que acaba de publicar a Alrevés, “Flor seca”, la seva tercera novel·la.

 "Flor seca" - Graziella Moreno

Nascuda a Barcelona l’any 1965 va voler estudiar periodisme, però per un problema administratiu li va passar el termini de matriculació i es va apuntar a Dret. Gran lectora va aprovar les oposicions a Agent Judicial i després a Jutge. Ha treballat a Amposta, Gavà i Martorell i ara exerceix en un jutjat penal de Barcelona. Li interessa la part humana que hi ha al darrere de cada cas i, de fet això és el que acaba fent sortir en la trama de les seves novel·les.
Flor seca” recupera la jutgessa Sofía Valle, que ja va aparèixer a “Juegos de maldad” i planteja una història múltiple, coral, amb molts protagonistes i trames que es creuen. Crims, corrupció policial, relacions amoroses més o menys consolidades, mitologia i una capacitat d’observació que converteix la Graziella en una meravellosa descobridora dels interiors humans. Els captura i els fa sortir, lligats de manera hàbil a la trama.
De fet, i contra el que podria semblar d’entrada, en cap moment tens la sensació com a lector que t’està explicant la seva feina però, per contra, la dinàmica dels jutjats, la personalitat dels seus treballadors i els ritmes del dia a dia hi queden perfectament reflectits i això, de fet no és altra cosa que un bon ofici, una efectivitat rotunda i sense escletxes i una bona capacitat narradora que li permet explicar històries sense caure ni en dogmatismes fàcils ni en palla supèrflua ni en teoria que pugui arribar a separar-se de la trama.

Graziella Moreno

S’endevina que amagada sota les històries que explica la Graziella Moreno hi ha la màgia d’una mirada, la concreció d’una manera de mirar que és capaç de superar la tasca quotidiana, capbussar-s’hi i arrencar-ne l’essència, l’esperit, els detalls, les qüestions que ens impacten, que ens sorprenen, que fins i tot ens identifiquen i ens assenyalen. Dibuixa uns personatges que són molt creïbles, que tenen vida, que són sòlids, que potser van molt lligats a la realitat però que assumeixen a la perfecció el seu paper de ficció sense grinyolar, sense convertir-se en falsos o en estranys.
Un altre dels grans mèrits de Graziella és aquesta capacitat, que, de fet només poden arribar a assolir els professionals de cada tasca, de desmitificar sense embuts la realitat de la feina, en aquest cas de la judicial i de tot allò que l’envolta. Ja se sap, els que no som jutges ni coneixem l’entorn sentim un calfred a l’espinada quan ens toca trepitjar un jutjat, però la gent que els viu a diari els té assimilats com una part de la seva quotidianitat i aquest factor és precisament el que Moreno treballa a la perfecció, acostant-nos aquesta normalitat absoluta que respiren els protagonistes de les seves novel·les.
A “Flor seca” Graziella Moreno ens mostra les debilitats de l’ésser humà, ens enfronta als motius, justificats o no, que té l’home per caure en la temptació, per pensar que ho podrà trampejar bé i que se’n sortirà indemne. I no han de ser necessàriament aquestes trames que apareixen dia sí, dia també als mitjans de comunicació. Hi ha també una corrupció una mica més domèstica, que en aparença sembla més innòcua però que acaba sent tant o més perillosa que l’altra, que la gran corrupció.
I, a poc a poc, llibre a llibre, la Graziella es va fent un nom en aquest món de la literatura i els seus lectors, cada dia més nombrosos i fidels, es declaren rendits a la capacitat d’atrapar que tenen les seves històries, al fet de no poder deixar les novel·les un cop començades i a l’habilitat que té per explicar-les de manera planera però gens senzilla, construint matisos i detalls que fan que tot plegat amagui bones dosis d’intensitat i d’emoció i que demostri, una vegada més, que les fronteres entre la bondat i el delicte siguin dèbils i mòbils. “Flor seca”, no fa altra cosa que validar amb escreix la capacitat de la Graziella per aportar una mirada fresca i molt diferent a les novel·les de gènere.

Graziella Moreno

Ella mateixa ens regala una mirada íntima a les seves novel·les i a les seves motivacions:

Vaig llegir Eichmann en Jerusalén de l´Anna Harendt, una obra magistral sobre la “banalitat del mal” i va ser la clau per començar a escriure la meva primera novel.la Juegos de maldad, publicada al 2015, que ja tenia embastada. L´objectiu d´aquesta novel.la era doble, exposar com es treballa en un jutjat d'instrucció per trencar els estereotips sobre les figures del jutge, policies, forenses i funcionaris i parlar sobre la maldat.
La meva feina diària consisteix en jutjar si la conducta d´un individu entra dintre de la qualificació de delicte que estableix del Codi Penal, però quan analitzes el que fa la gent i especialment el perquè de les seves accions et sorprens cada dia, i això que ja porto des de 1991 Veus totes les versions de la maldat: hi ha gent que gaudeix amb el conflicte, en fer mal els altres, hi ha qui ho fa per propi interès, per treure un profit. Deixant de banda els trastorns mentals i la psicopatia, crec que no hi ha ningú que sigui enterament bo o dolent, tots tenim el nostre punt de maldat, a vegades, gairebé inapreciable. M´intriga perquè la gent fa les coses. Quan els tens davant teu intentes comprendre quina és la causa de les seves accions. I sempre hi ha alguna, encara que a vegades l´hem d´anar a buscar ben lluny.

"Juegos de maldad" - Graziella Moreno

A Flor seca, continuació dels personatges de l´anterior vull, reflexionar sobre la màxima grega: Conèixe´t a tu mateix que hi havia al temple d´Apolo a l’oracle de Delfos. Fins a quin punt ens coneixem? Pensem que tenim clar el que farem i el que no i que la línia del que és correcte o incorrecte és molt gruixuda. No estic d´acord. Estem bordejant aquesta línia constantment, que és molt fina, i no som conscients. Parlo de la corrupció perquè crec que és pròpia del ésser humà. Hi ha gent que et diu que els jutges tenim molta feina perquè ara hi han més trames corruptes que mai. No és així. El que passa és que ara tenim una premsa que ens informa i tenim mitjans per lluitar contra ella, però la temptació és gran i som tan dèbils… He vist i sé de gent que es ven al corrupte per unes ampolles de vi, per un Iphone, per una liposucció, per un màster a Oxford. Hi ha qui li agrada el luxe i l´ afalac, però també hi ha qui es veu implicat en una trama corrupta sense donar-se conte per acceptar algun favor que sembla innocent o a vegades, per necessitat encara que sembli mentida. Tots coneixem qui es posa les mans al cap quan s´assabenta de que el corrupte ha aconseguit apropiar-se de milions d´euros, quan en el fons amaguen l´enveja de no ser- hi en el seu lloc. La vida és plena de grisos i no existeixen les veritats absolutes.
Una vegada em van preguntar a una entrevista que és la justícia. Crec que fem justícia quan se sap la veritat.


Moltes gràcies, Graziella.


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)