Recordar casa és sempre recordar la vida, tot allò que has aprés, tot allò que has viscut i tot el que, d’una manera o altra, ha bastit el teu caràcter, la teva memòria i una munió inesgotable de “primeres vegades” que no són altra cosa que les teves essències.
Reus forma part indissociable del meu ADN, hi vaig néixer i hi vaig passar tota la vida, des del naixement fins a l’edat adulta, això vol dir que tot allò que et forma com persona, totes les coses del cos i totes les coses de l’ànima porten el segell de Reus. I records molts. Tinc una edat i això vol dir que recordes coses que ja no hi són o que ja no es fan de la mateixa manera. I un dels grans records infantils que tinc és el d’anar saltant, ballant i jugant darrere els gegants i els “nanus”. En aquella època el Xiquet de Reus portava una bola de cuiro lligada amb una goma i es dedicava a colpejar la canalla que, de la seva banda, mirava de bombardejar-lo amb els pinyols de les cireres de les famoses, saboroses i impagables coques amb cireres. Ara això de colpejar la canalla no està ben vist (tot i que, personalment confesso que no m’ho he passat mai tan bé com intentant evitar els cops i rebent-ne algun) i no és políticament correcte, però la tradició de menjar coca amb cireres seguint la comitiva festiva es manté.

Forn Sistaré de Reus

A banda de la qualitat gustativa de les coques, són una menja delicada, saborosa i espectacular, un dels grans mèrits és aquesta fantàstica estacionalitat. En una època que ens permet menjar de tot en qualsevol moment de l’any, que els forners reusencs mantinguin aquest tradició amb data de caducitat fa que recuperar-les any rere any sigui un plaer absolut, desitjat i esperat.
Dient això podeu entendre que tenir una coca amb cireres a les mans és una emoció difícilment igualable. I vaig cada any i en compro, i tot i que ja no puc anar darrere els gegants, cada mossegada, cada cirera i cada pinyol és recuperar els records d’infantesa, la vida viscuda, els moments feliços, els amics i tornar a notar com el cor batega. I també podeu entendre a la perfecció que m’ha emocionat rebre a la feina un paquet.
N’acostumo a rebre molts, però sempre són llibres. Aquest era una mica més voluminós, no gaire pesant i desprenia un perfum agradable. Abans d’obrir-lo he mirat el remitent, no fos cas que fos una editorial amb ganes d’aplicar nous sistemes de màrqueting. Però no, venia del famós Forn Sistaré de Reus. Ui!

Forn Sistaré de Reus

I a l’interior, unes dosis de felicitat rodona. Coques amb cireres. Xavier Pàmies Sistaré em feia arribar un regal meravellós, directe al cor, a la part més càlida de les emocions. I confesso que se m’ha escapat una petita llagrimeta fugissera i em fa l’efecte que és la millor manera que tinc d’agrair aquest obsequi inesperat.
Però també en vull deixar constància aquí perquè això és poesia, és literatura del jo, és un diari vital. Per sort, les xarxes socials i la premsa més o menys tradicional fan que les distàncies siguin més curtes. Per això sé que al Forn Sistaré fan el millor pa de pagès de Catalunya (que no és cap broma), per això sé que li van robar el seu “tricicle volador” i que en un temps rècord el van recuperar i van identificar tots els implicats i també el vaig veure fa un parell de dies entrar a la plaça del Mercadal com un missatger de les emocions, repartint alegria i somriures.

Forn Sistaré de Reus

No seré jo qui, a hores d’ara qui canti les bondats del Forn Sistaré (visita obligada sempre que vaig a Reus en “horari comercial”), però gent com el Xavier, batalladors incansable i imaginatius, amb tradició i modernitat, fan que la gent mantingui al punt àlgid les emocions, les alegries i els somnis, que pugui sentir com mai l’orgull de pertinença, l’orgull de ser de Reus, visquis on visquis i això només es paga amb somriures, llàgrimes d’emoció i batecs de passió.
Gràcies Xavier, de cor, d’ànima, de gust. Gràcies per ser com ets i per fer el que fas. ( i com a dada colateral dir-te que ho he compartit amb els companys de feina i ja hi ha alguns nous i rendits admiradors de la coca amb cireres de Reus, del Forn Sistaré).


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)