Jordi Carrión és un escriptor sorprenent, capaç de convertir les mirades petites i quotidianes en gran literatura de recerca, passió i descobriment. Ho va fer amb el seu assaig dedicat a les llibreries i ara, amb una mirada encara més entomològica, es fixa en tots els passatges que esquitxen la quadrícula del mapa de Barcelona. El resultat és “Barcelona. Llibre dels passatges” que edita Galàxia Gutenberg.

Barcelona: Llibre dels passatges – Jordi Carrión

A la ciutat hi ha prop de 400 passatges (oi que no ho hauríeu dit mai) i el Jordi els explora amb una intenció que va molt més enllà de la simple topografia documental. Per les seves característiques són llocs especials, amb unes singularitats que els allunyen dels carrers, diguem-ne normals, i que acaben sent racons més o menys perduts de la memòria general, amb històries singulars i moments tan especials com la seva pròpia imatge.
De fet, llegint el llibre ens va envaint la sensació que va viure l’autor durant el procés de documentació, edificar una mena de mapa secret, íntim i quasi privat i exclusiu de la ciutat de Barcelona.
Mirar-s’ho tot filtrat pel prisma dels passatges és dibuixar un mapa que no sembla l’oficial, una ciutat que té unes línies i uns límits diferents i que s’allunya infinitament de la visió estètica i turista de la que coneixem.

Passatge Permanyer

El llibre, a més d’un autèntic diari d’explorador es pot veure també com la reivindicació seriosa d’uns espais i d’una manera de viure que desapareixen engolits de manera inexorable per la modernitat. La ciutat és transforma cada dia i ho fa sempre en una direcció que mai no és la que representen els passatges que, en molts cassos són trossos de món que viuen d’espatlles a aquesta realitat transformadora i, força ocasions, anorreadora.
I això no ve d’ara. Carrión avisa que el venerat Cerdà, el gran transformador de l’urbanisme barceloní, era una autèntica i contumaç màquina d’exterminar passatges i masies.
Però aquesta vida que batega al cor dels passatges té molts ritmes diferents i l’autor els ha anat explorant, descobrint fets i realitats com que durant la Guerra Civil, un dels llocs més segurs de la ciutat era el Passatge Méndez Vigo on hi havia la Casa dels Italians (el que ara és l’Institut Italià de Cultura) un indret que l’aviació italiana evitava bombardejar. També n’hi ha que segueixen ancorats amb les abraçades de la pobresa extrema però Jordi Carrión ha volgut evitar en tot moment la nostàlgia que mitifica i les novetats que impacten i quedar-se en un sempre enriquidor camí del mig.

Jordi Carrión (Foto. Juanma Ramos. El Punt Avui)

El llibre arrenca de la lectura del “Libro de los pasajes” de Walter Benjamin i s’acaba convertint en un autèntica aventura que parla a la ciutat de tu a tu i que ret un homenatge als grans cronistes urbans de diferents èpoques com el Baró de Maldà, Josep Maria Huertas Claveria o Lluís Permanyer. Tots els passatges tenen una història i una realitat apassionat, uns habitants, coneguts o no, que hi viuen el seu dia a dia i Carrión es converteix en un apassionat observador i narrador d’aquests peculiars paradisos.
El llibre inclou fotografies, mapes de situació, un índex onomàstic i la versió catalana l’ha fet Maria Llopis.


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)