Tal i com tenim els temps, que una editorial de Madrid aposti per un dels clàssics contemporanis catalans i en publiqui edició en català i en castellà potser no és un miracle però sí que resulta força insòlit i, de pas, obre una porta a l’esperança, a la normalitat i a la sensatesa. Nórdica acaba de publicar “Coses aparentment intranscendents”, una antologia que aplega 30 contes de Pere Calders, escrits entre 1955 i 1984 i que representen una brillant selecció de les sempre fantàstiques i captivadores històries de l’autor.

"Coses aparentment intranscendents", contes de Pere Calders

Nascut a Barcelona l’any 1912, és un dels escriptors més reverenciats, citats i coneguts de la literatura catalana. Se l’ha comparat amb els millors contistes internacionals però probablement té un segell personal i uns trets vitals que el converteixen en únic i irrepetible. Va debutar l’any 1936 amb el llibre de relats “El primer arlequí” que ja apuntava alguns dels trets característics de la seva producció, la presència sòlida de l’atzar, la casualitat, l’absurd i un cert aire surrealista. Es va allistar a l’exèrcit republicà com a topògraf i va escriure “Unitats de xoc”, un magnífic dietari de guerra. El van internar al cap de concentració de Prats de Molló d’on es va escapar i es va exiliar a Mèxic on va viure 23 anys.
Cunyat de Tisner i amic de Josep Carner, mai no es va adaptar del tot a Mèxic i això, molt probablement, va marcar el seu estil, tocat per aquests elements externs propis de la cultura que el va acollir.
L’editorial on treballava va comprar la Montaner i Simón (l’actual Fundació Tàpies) i això li va permetre tornar i compartir equip amb un altra contista excepcional, Jesús Moncada.
L’any 1968 va publicar tots els contes editats i algun d’inèdit i va donar forma a “Tots els contes”. 10 anys més tard, Dagoll Dagom va portar “Antaviana” als escenaris i las eva fama es va multiplicar de manera exponencial. Va morir l’any 1994 després d’obtenir el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i va deixar el seu llegat literari a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Pere Calders (Foto: Fons UAB)

Aquesta edició de Nórdica és una meravellosa oportunitat per a molts lectors de recuperar o bé de descobrir un autor fonamental. La seva ironia gens violenta, la seva capacitat per alterar els paràmetres naturals dels estils literaris i subvertir-los al seu favor, la magnífica possibilitat d’especular i de transgredir els dogmes són marques de la casa a l’hora d’esposar una sòlida manera de narrar, de bellugar-se amb comoditat i eficàcia en les distàncies curtes, en el tu a tu directe i sense filtres.
L’humor i una personalíssima manera de mirar, d’analitzar i de processar la realitat i també un greuge comparatiu important. En el cas de Calders, a moltes generacions ens va arribar abans la literatura curta d’autors sud-americans, americans o anglesos que la seva narrativa, que no té res a envejar a qualsevol dels grans noms internacionals.
Per arrodonir aquesta edició, Nórdica ha decidit complementar-la amb les il•lustracions d’Agustín Comotto, un argentí del 1968 que viu a Corbera de Llobregat i que té una dilatada carrera amb guardons con el premi “A la orilla del viento” o una menció dels prestigiosos White Raven. Comotto ha interpretat a la perfecció l’esperit Calders, capturant-ne la poètica, els moments absurds, l’essència i el cor, aconseguint un conjunt rodó que cal assaborir en tots els detalls.



Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)