Adriana Bañares és l’editora d’Aloha, un jove segell de Madrid i un dia es va trobar amb una cançó de The Blue Embers, “She was so bad” (Ella és tan dolenta) i va sorgir el germen d’una idea que tenia molt de reivindicació, de denúncia i de projecte singular.

“She was so bad”

Es tractava de reivindicar la presència de la dona en l’univers de la narrativa pulp, un món on els homes ocupen el paper protagonista en publicacions underground, fanzines i tota mena de material de l’anomenada sèrie B. El volum és un crit de guerra contra la marginació exercida en territoris marginals. La narrativa pulp, la que es belluga en mons com el fantàstic, el gore, el sexe, la sang i el fetge és territori masculí i l’Adriana el volia trencar a l’empara d’un crit reivindicatiu: “Nosaltres també escrivim pulp!” Fa una crida oberta a través de les xarxes socials i la resposta és la recepció de més de seixanta relats en menys de dos mesos. Una selecció acaba deixant 22 autores a punt per integrar aquest “She was so bad”, una peça singular, que ja acumula dues edicions i que demostra que les dones poden ser més pulp que ningú.

Algunes autores en una de les presentacions. (Foto: Carlota Lagunas)

Al llibre hi trobareu històries de Carmen del Río Bravo, María Fernanda Ampuero, Julia González Calderón, Eva Pardos Viartola, Chus Sánchez, Sylvia Ortega, Marah Villaverde, Isabel Galán, Pilar Royo, Noelia Montalbán, Noelia Olmedo Cubí, Tania Panés, So Blonde, Mika Lobo, Alicia Sánchez Martínez, Isabel G. Gamero, Ana Cuaresma, Emily Roberts, Silvia Hidalgo, Lola Robles, Anabel Gabaldón Hita y Lucy Leite.

Adriana Bañares (Foto: Juan Antonio Hidalgo -  La Tribu

L’obra trenca estereotips, fa callar moltes boques i, per damunt de tot i més enllà de qualsevol consideració, ofereix una magnífica literatura de gènere. Violència, gore, sang, vísceres, ambients angoixants. No trobareu a faltar res. Un llibre intens, ben editat i captivador que no fa altra cosa que convertir-se en una demostració de poder i en un autèntic crit d’atenció. Tal i com va expressar una de les autores, Maria Fernanda Ampuerosi la dona és l’epicentre de la violència, com no ha de ser capaç d’escriure sobre ella. La patim des que naixem?” Si els antòlegs i els estudiosos del gènere hi fan una ullada atenta és probable que les properes antologies tinguin un percentatge de dones molt més elevat que fins ara.


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)