Confesso que sento debilitat pels llibres que es belluguen a cavall de la memòria i l’assaig, els que mostren la saviesa rotunda del seu autor sense resultar pedants, els que combinen amb mestratge les aportacions culturals, el sentit de l’humor i les anècdotes quotidianes de la vida. “Falsas sirenas son”, el llibre que acaba de publicar Elba amb la signatura d’Artur Ramon en podria ser un magnífic exemple.

"Falsas sirenas son" - Artur Ramon

Agafant com a punt d’arrencada un vers escrit per Nicolás Fernández de Moratín a “Arte de las putas”, una obra prohibida per la Santa Inquisició, Ramon fa el camí al revés. Té un magnífic títol però encara no sap com donar-li contingut. A partir d’aquí, comença a pensar i a parlar amb la seva editora, Clara Pastor i, de mica en mica la idea general va agafant forma.
Partint d’aquesta idea global de les sirenes, la Clara li recomana un conte “El professor i les sirenes”, de Giuseppe Tomasi di Lampedusa i, a partir d’aquí, una casualitat, l’aparició d’una sirena a l’illa de Lampedusa. Després d’un temps de rebombori social i tota mena d’especulacions fantàstiques, va resultar ser una figura pertanyent als decorats de “Pirates del Carib”, reduint els dubtes a un de sol, com havia arribat fins allí, però tot ja estava en marxa.

La falsa sirena pescada a Lampedusa

L’atzar i la realitat s’alien i la idea agafa forma definitiva, una mena de guia més o menys privada de l’erotisme en l’art. Pintures emmarcades en un extens marc temporal, imatges que ens permeten recordar o descobrir veritables icones artístiques de tots els temps. Entenent l’erotisme com el sexe passat pel filtre de la cultura, l’Artur Ramon s’embarca en una aventura magnètica que el porta rastrejar les presències eròtiques en aquest univers gegantí que és l’art universal.
Triar ja és opinar, ja representa mostrar els gustos, seleccionar unes imatges en contra d’unes altres i així, d’aquesta manera, la mirada de l’antiquari se centre en Eva i Adam, sense rebutjar la presència de la pèrfida i magnètica Lilith; la Maria Magdalena i la seva relació personal amb Jesús; la mitologia dels primers voyeurs, els vells que espiaven Susanna; la impertinència captivadora de Lucrecia; les art de Dalila a l’hora de desactivar herois; la Santa Catalina d’Alexandria de Caravaggio, la Venus de Velázquez, la Carmen de Fortuny, l’Olympia de Manet, una autèntica scort de luxe, la mirada de Modigliani o personatges força més contemporanis com Tórtola Valencia, la diva Hedy Lammar, la gran Norma Jean, l’Agatha Lys, una de les hostesses del popular “Un, dos, tres”, la sempre impactant Raquel Welch, l’actriu Madalina Diana Gheneam enlluernant i captivant, nua i voluptuosa, la mirada de Michael Caine i de Harvey Keitel a la pel•licula de Paolo Sorrentino “La Juventud” o les visions meravelloses de Thomas Hart Benton. I també descobriments més contemporanis com el fet que a “Psicosis”, Hitchcock fa que Bates espiï Marion a través d’un forat que s’oculta darrere un quadre de Susana i els vells. Un voyeur a traves de la representació d’un voyeurs.
Artur Ramon és un savi, un d’aquells personatges amb una intensa vida interior i exterior, amb una manera especial de mirar i d’entendre el món i, sobretot, dotat d’una visió intel•ligent que li permet exhibir ironia, gràcia, encant natural, personalitat a l’hora de viure i d’explicar-ho i allò que diuen els francesos del “savoir faire”. I “Falsas sirenas son” ho demostra amb escreix. Rastreja un seguit d’obres de molts estils i èpoques i aconsegueix, segons les seves pròpies paraules, dibuixar “un retrat descaradament masculí però el•laborat amb el màxim respecte”.

“Carmen Bastián” de Marià Fortuny - MNAC

I sí, potser és un joc, però no és un joc en absolut innocent. És un joc emocionant, carregat de paranys, d’intrigues, d’anècdotes, de descobriments, de reptes i, sobretot, de mirades. Entre totes les obres que circulen pel llibre, una, la única, que podem contemplar a Barcelona, el “Carmen Bastián” de Marià Fortuny, obscè i provocador, que penja al MNAC. Però n’hi ha moltes més i totes tenen aquesta punxada eròtica que, segons l’autor, és complicat trobar a Barcelona ja que no és una ciutat amb una especial pulsió sexual.
I tot i que és obvi que aquí trobem tota la sexualitat ferotge i primitiva de Picasso, l’Artur busca una mirada menys violenta, més còmplice, una mirada d’aquelles que es fa de manera furtiva, amb delectació, un deix d’elegància i un punt de transgressió i de pecat. Per això s’acosta a corrents que, curiosament, van saber expressar millor aquesta complicitat entre pintor, model, tradició i espectador com poden ser el barroc, el renaixement, el romanticisme i totes les revisions contemporànies d’aquestes tradicions artístiques.

Michael Caine i Harvey Keitel observen Madalina Diana Gheneam

En aquest sentit, i encara que pugui semblar del tot obvi, val la pena aturar-se i fer esment que aquesta tria d’Artur Ramon l’equipara en certa manera al quadres que ha escollit i el despulla, ens explica coses, moltes coses d’ell i de la seva personal manera d’enfrontar-se a la vida, a l’art i a tot el que això representa i amaga. La selecció és subjectiva i aquesta mateixa subjectivitat és un dels elements fonamentals del llibre, l’essència, l’ànima ja que no es tracta només de seleccionar un grapat de quadres i llest i que busca incorporar-hi les sensacions personals, la saviesa apresa, els detalls quotidians de la relació amb les obres i amb tot el que impliquen.
El galerista es converteix en àvid col•leccionista i comença a atresorar les imatges que li criden l’atenció, les que desperten el seu costat més sexual. Les dones que l’atrauen entren amb tots els honors en aquesta pinacoteca eròtica que trenca les barreres secretes de les intimitats profundes i es mostra procaç, insinuant i quasi desafiant per encomanar-nos aquesta capacitat de fascinació, uan capacitat que podem compartir i rebutjar però que en cap moment ens enfonsarà en la indiferència.

La visió de Susana i els vells de Thomas Hart Benton

El llibre és un passeig intens i visceral per pintors, les seves models, la mitologia que amaguen i l’efecte que acaben produint quan topen amb els ulls dels observadors atents i motivats. I de fet, acaba tenint una virtut singular i exemplar que destaca per damunt de moltes altres que també té, una insòlita capacitat empàtica a l’hora de crear complicitats. T’hi sent immediatament lligat i, a més, des d’una perspectiva íntima i gens dogmàtica, és una magnifica lliçó a mirar-se la pintura amb uns altres ulls, allunyats de la sacralitat i de la reverència. Artur Ramon no és en absolut irreverent però sí que és capaç de ser empàtic, directe i captivador i, de fet, és pràcticament segur que després de llegir “Falsas sirenas son”, mai no podrem mirar algunes pintures de la mateixa manera.

El galerista Artur Ramon

I des del punt de vista estrictament narratiu, l’Artur resulta hàbil i proper, plantejant una mena de diari personal que juga amb la realitat i amb la ficció, amb les vivències, els records i la història per anar teixint una tela d’aranya que captura el lector d’una manera fascinant, establint aquesta idea transgressora de situar l’espectador mirant una cosa prohibida i ser-ne plenament conscient, assumint així el paper transgressor d’esqueixar les normes. El joc subtil, sensual i enriquidor de passar el sexe pel filtre de la imaginació i de la cultura i un guia fantàstic, Artur Ramon, que ens ajudarà a fer-ho.