Alrevés manté viva la seva aposta pel gènere negre i en aquesta ocasió fixa la mirada en l’últim llibre del mallorquí Sebastià Bennasar, un autor molt prolífic que també és un actiu i incansable dinamitzador cultural.
La seva novel•la, “L’imperi dels lleons”, que en una bona aposta editorial s’ha editat simultàniament en català i castellà, és una magnífica, rotunda i sòlida història criminal que es belluga en dues èpoques. L’any 1972, Jean Neige i la seva banda comencen a actuar en petits cops contra pagesos de la seva zona d’actuació i, de mica en mica van assolint nous reptes i van creixent fins convertir-se en un gran grup criminal amb seu a Lyon i ramificacions a la Costa Brava que controla en tràfic de haixix i la prostitució de mitja Europa.

Sebastià Bennasar - "L'imperi dels lleons"

Anys més tard és el fill de Neige qui es comença a fer càrrec del negoci. Son altres mercats, altres regles però la mateixa necessitat d’imposar les pròpies lleis, de fer valer el seu poder i la seva influència a tota costa. Les dues històries, o més ben dit, els dos moments, es van explicant en paral•lel i es reforcen mútuament, aconseguint crear un clima de visió panoràmica a la vegada que manté la tensió de manera brillant, deixant que els fets que expliquen el clan es vagin succeint a ritme de vertigen.
D’entrada i com a qüestió més evident, més de pell, a “L’imperi dels lleons”, li passa una cosa, que es fa curta, molt, molt curta. La història dels Neige atrapa sense escletxes i avança sense deturar-se fins arribar al final, un desenllaç que arriba massa aviat, quan ja t’has enamorat (literàriament parlant) dels protagonistes. Sí, són un clan mafiós que no escatima violència, que manté un codi d’honor i que castiga la traïció amb implacables venjances, però Bennasar els dibuixa amb tanta profunditat i emoció que acaben sent propers, que es converteixen en una mena d’amics que necessites seguir amb delit.
Més enllà d’això, l’autor ha rastrejat la història d’aquestes bandes franceses que van saber descobrir, explorar i explotar nous horitzons criminals fora del seu marc natural i més enllà de les fronteres del seu país i ha construït una mena de crònica que es belluga a cavall de la història, el periodisme i la novel•la, aconseguint bastir una narració poderosa, ambiciosa, plena d’habilitat narrativa i amb una insòlita capacitat per retratar els interiors humans.
Enganxa també la manera d’explicar una història de ficció que podria ser sense cap problema una crònica periodística o el relat d’uns fets històrics. L’exploració detallada del naixement, creixement i esplendor del clan Neige és una magnífica demostració de precisió narrativa. El bisturí de Bennasar actua de manera màgica i magistral i en capbussa en les dues èpoques de la seva narració sense deixar-nos sortir a respirar ni un moment.
La base, diguem-ne teòrica, arrenca d’un treball d’investigació realitzat per a un màster d’Història del Món de la Pompeu Fabra que explorava la veritable història del clan lionès de René Nivois i de Raymond Vaccarizi, assassinat per un franctirador quan estava detingut a la Model de Barcelona i s’acomiadava de la seva dona després d’una visita. A partir d’aquest treball acadèmic, l’habilitat de Bennasar s’obre com un ventall i ens ofereix una novel•la dinàmica, trepidant i plena de moments d’alta intensitat vital. Amor, odi, ambició, venjances, honor, violència, intriga i, sobretot, una gran capacitat d’adaptació als nous temps, al nou ordre als canvis i a les oportunitats que brinda una societat en transformació.

Sebastià Bennasar (Foto: web Editorial Meteora)

Urbanitzar la Costa Brava és una magnífica oportunitat per a un grup criminal que disposa de molts diners i que sap com moure’ls, aconseguint, de pas, blanquejar i guanyar solidesa i respecte social. Negocis legals per anar expandint i ramificant un imperi i per tenyir-ho tot d’un vernís de respectabilitat. Els mafiosos criminals es vesteixen amb la pell de corder d’empresaris modèlics que tenen les portes obertes dels cercles polítics i econòmics. I Sebastià Bennasar els retrata amb una força i amb una humanitat que els acaba aportant fins i tot un punt de tendresa i aconsegueix que es converteixin en personalitats vives, actives i properes, tot un mèrit.
Llegir “”L’imperi dels lleons” és enfrontar-se a una magnífica, eficaç, captivadora i poderosa novel•la, una d’aquelles que es recorden, de les que marquen un punt d’inflexió en la carrera d’un autor que té moltes coses a dir i que sap com dir-les. Una novel•la madura, sòlida, ben treballada i escrita amb rigor, professionalitat i emoció.


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)