Què passaria si aconseguim ajuntar dos cervells afamats d’emocions i els fem treballar en una direcció comuna? Aquest podria ser l’enunciat d’un dels experiments que Salvador Macip du a terme quan es posa la bata de científic, però, en aquest cas, el resultat és més fàcil, més ràpid i més obvi. Sumem un escriptor i crític literari que viu a Catalunya, Ricard Ruiz Garzón i un metge i escriptor que viu al Regne Unit, Salvador Macip, i els posem a crear una història de ciència ficció dirigida al públic juvenil.

Macip Garzón - Herba negra

Quan s’evapora l’aigua, al fons del tub d’assaig apareix un residu que es diu “Herba negra”, una novel•la que s’endú el premi Ramon Muntaner 2016, que publica Fanbooks i que es converteix en la pedra de toc d’una simbiosi que promet moments interessants, un organisme multicel•lular batejat com Macip Garzón que s’escampa per la xarxa amb la mateixa eficàcia que aquesta planta misteriosa i que amenaça amb no donar gaires treves als lectors que s’acostin a les seves criatures literàries.
La primera, aquesta “Herba negra”, és una història amb tints apocalíptics, pinzellades de ciència ficció, exploracions dels límits que hi ha entre la realitat i la ficció, entre la coherència i la bogeria i també una sòlida base tècnica i científica. Però més enllà d’això, el més important és que parlem d’un relat d’aquells que flueixen, que no tenen fissures i que es belluguen amb habilitat i ritme pels diferents terrenys que trepitja. Tocs de thriller, de terror, d’amor, de misteri, de sexe, homenatges als clàssics però també a la mitologia moderna, treballats amb gràcia i professionalitat i que donen color a una aventura. No trenca amb res però s’agraeix enfrontar-se a una història ben feta, ben treballada i que es pot seguir amb ganes i passió lectora.

El duet Macip Garzón (Foto : L'illa dels llibres)

I tres protagonistes que s’han d’enfrontar a un perill insòlit que es multiplica de manera exponencial, la “fada màgnum” i que, lògicament, tenen una manera molt diferent de veure la vida i, per tant, d’afrontar els problemes i de trobar solucions, un fet que enriqueix encara més la trama i proporciona mirades polièdriques i diversificades.
Com a teló de fons hi ha també una defensa de la natura, la crida a un cert activisme en pro de la necessitat de no malmetre el nostre entorn amb aquesta velocitat que sembla no tenir aturador.
I és probable que després de llegir-la no us mirareu les plantes amb els mateixos ulls.


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)