Edicions del Periscopi ens regala una petita gran joia literària, “Breus notes sobre literatura-Bloom”, de l’escriptor Gonçalo M. Tavares, traduït per Pere Comellas Casanova i amb un pròleg de Borja Bagunyà.
Nascut a Luanda l’any 1970, Tavares és un dels grans autors portuguesos contemporanis, molt llegit i traduït, conrea diferents gèneres sense problemes i passa de la narrativa a la narrativa curta passant per l’assaig o per obres que podrien tenir molts punts de contacte amb un diari personal.

"Breus notes sobre literatura-Bloom", de Gonçalo M. Tavares

En aquest cas ens troben davant d’una mena d’híbrid complicat d’encasellar, un diccionari que no persegueix en cap moment ser exhaustiu i que, per contra si que té una voluntat, diguem-ne dogmàtica i alliçonadora, aspirant a ser una bona guia d’acció-reacció en referència al debat sobre la literatura Bloom.
Si ens deixem portar per una de les definicions d’aquestes notes quan afirma que un llibre ha de ser un perill enquadernat, aquesta peça que engrandeix el catàleg de Periscopi resulta, sens dubte, força letal pel que fa a les idees. En aquest sentit, Tavares considera la literatura com un acte que té molt de físic i que demana un espai, un temps adequats i unes condicions ambientals adequades i per això aquest univers de “definicions Bloom” és un autèntic pols d’intel•ligència, una mena de mapa de viatge que ens permet conèixer els trets fonamentals de la concepció que Tavares té de la literatura, d’aquesta necessitat de trencar o fins i tot abolir els gèneres, una mena de cadena que no fa altra cosa que llastrar les autèntiques expressions literàries.

Gonçalo M. Tavares

Escriu en “format torrencial”, aboca allaus de paraules, sense estar pendent de respectar les normes, ni tant sols les ortogràfiques i després ho posa en ordre i aconsegueix peces sòlides , amb una capacitat singular per convertir-se en magnètiques i, sobretot, per provocar reflexions intenses i profundes. De fet aquesta mena de diccionari Bloom té entrades sense cap rebuig, definicions i presències que fan pensar, que obliguen a mirar-se la vida des d’un punt de vista més crític i aquest és un dels grans mèrits de Tavares.


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)