Josep Lluís Badal és un d’aquells autors que no costa gens qualificar d’intensos i d’interessants i que, per contra, com passa sovint a casa nostra, no figuraria en gaires rànquings dels “més populars”.
Ha fet d’editor, ha publicat crítica, assaig, novel•la i poesia. En el camp de la literatura infantil va signar la meravellosa història “Els llibres d’A”, una peça que si no heu llegit us recomano vivament que localitzeu i devoreu i ara s’acaba d’embarcar en una d’aquelles aventures que, si té el recolzament del públic, promet ser de mitja/llarga durada.

Hopi - Badal i Celej

Amb la col•laboració imprescindible d’una il•lustradora viva i lluminosa, Zuzanna Celej, llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona i guardonada com la millor il•lustradora als Estats Units pel seu treball a “Dentro de mi imaginación (editorial Cuento de Luz) i de l’editorial La Galera, va engegar la sèrie Hopi, que es va encetar amb dos títols “El misteri de la lluna” i “El gos verd” i que acaba de créixer amb “Hopi i els indis” i “Kato el guerrer”, tots quatre traduïts també al castellà.

Zuzanna Celej - (Foto: Llibreria Geli)

A l’Internat per a nens orfes i descarriats Sharlok Home, el Ferran es troba amb Hopi, un simpàtic cadell de gos. Juntament amb la seva amiga Balbina formen un equip de detectius destinat a enfrontar-se als misteris més excepcionals. Calçotets desapareguts, malvats com el Professor Salami, robatoris en granges, aparicions d’un gos verd, vaques voladores, la desapareguda Ploma Sagrada del Gran Cap Kabotie i un grapat d’aventures que no fan altra cosa que demostrar l’habilitat i la gràcia de Badal a l’hora de construir històries, a l’hora d’emocionar, a l’hora de mostrar-se com un narrador hàbil, proper i magnètic. I tot sense renunciar en cap moment a la bellesa de les imatges, reals o escrites i a la poesia, a la tendresa a la calidesa de les narracions que emocionen
En qualsevol cas, ell millor que ningú per fer el paper de guia en aquesta història que és la seva.

Josep Lluís Badal

De jove, quan llegia i escrivia bàsicament poesia, solia dir que “quan sabés escriure” faria contes per a nens. El meu somni era semblant a tenir una casa antiga, una taula a prop d’una llar de foc, tardor rere la finestra, un quadern en blanc i contemplar com l’escriptura fluïa des del gran relat de la humanitat al paper a través de la meva mà. Més endavant, l’amor per la novel•la em va fer aproximar a l’espai dels narradors populars, al conte oral, a l’orient i a la meva àvia. Vaig tenir fills, i amb ells una de les aventures més grans de la meva vida: la narració, dia rere dia, de tot, l’obertura de finestres a la gran odissea escrita i contada de l’ésser humà.
Una de les sagues que vam explicar tenia a veure amb el món de Sherlock Holmes, del misteri, l’aventura, la descoberta de les virtuts del més petit enfront de l’enigma, el Minotaure. Hi jugaven tots els motius, tots els personatges, les estructures que avui formen part de la nostra consciència literària col•lectiva.
Per atzars del temps i la circumstància, vaig poder escriure-ho: era HOPI. I publicar-ho. El món m’ha portat també l’amistat de la increïble Zuzanna Celej, il•lustradora i part de l’ànima del HOPI, i de les editores Iolanda Batallé i Olga Portella. D’aquestes petites trobades fonamentals neix aquesta alegria (espero que per a tothom) de HOPI.
Ara, cada cop em fascina més la poesia. I cada cop em fascina més explicar, escriure contes, diguem-ne infantils, o fantàstics, o simplement contes. Tornem sempre a l’origen? O no n’hem sortit mai.
El sol (o la bella lluna en la nit) de la literatura és ú, sempre surt i sempre ens ha fascinat.


Gràcies, Josep Lluís.