Un fet casual, no buscat i molt plaent m’ha permès descobrir un il•lustrador absolutament fascinant, Gregori Saavedra.
Nascut a Viladecans l’any 1968, va estudiar Ciències de la Informació i va exercir com a creatiu publicitari en diferents agències. Va arribar a la conclusió que no li agradava que els clients li qüestionessin colors, formes o idees en base a teories que no tenien res a veure amb l’efectivitat i el rigor de les campanyes. Sense tenir gaire clar què havia de fer, va enregistrar un vídeo explicant el seu dilema i el va enviar a les 20 persones que més admirava, Totes li van respondre i allò el va encoratjar a seguir fent-ne de nous. Després li va arribar un encàrrec que no s’esperava, dissenyar una pàgina web. Se’n va sortir fent les seves 5 primeres il•lustracions. I la resta ja és història.

Una de les il·lustracions de Gregori Saavedra

Un bon dia decideix marxar a Londres amb la seva dona i les filles, les que li diuen què passa amb la resta de colors que no són el blanc i el negre.
Perquè a l’univers personal i creatiu de Gregori Saavedra mana el negre sobre blanc, a l’estil dels gravats antics, com una mena de projecció d’escriure missatges en tinta negra sobre paper blanc, com la sublimació d’una estètica i d’un vocabulari personal i intransferible. Però no és en absolut un integrista i quan li cal color, l’agafa i l’utilitza amb efectivitat i sense manies.
Les il•lustracions del Gregori són espectaculars i sorprenents, carregades de mil detalls, d’un rigor i d’una efectivitat absoluts. De fet vindrien a ser hereves de la pulcritud i el detall dels treballs de Durero, de la ferotgia dels gravats de Goya o la poètica dels artistes del pop-art, despullats del color però mantenint el mateix grau de simbologia moderna, utilitzant elements de la cultura popular, del dia a dia, arrencant-los dels seus ambient habituals i convertint-los en icones que formen part del conjunt dels seus treballs, mantenint en tot moment un sentit de l’humor irònic i viu que li permet mirar-se el món amb una certa i terapèutica distancia.

Una de les il·lustracions de Gregori Saavedra

I una qüestió que l’equipara als grans mestres, tenir un estil únic i inconfusible. Una vegada t’has enfrontat a un treball de Saavedra ets capaç de descobrir aquesta exclusivitat única, aquesta manera de fer personal, sòlida i sempre identificable. Imatges carregades de detalls, precises, bigarrades, que demanen una mirada general però que exigeixen mirades detallades. Cal resseguir els mil detalls, explorar tots els racons i anar-hi descobrint els elements que les conformen.Un petit gran univers en expansió.
Ha afirmat que les seves creacions són com les pàgines d’un diari personal. Reflecteixen la seva intimitat i són també com un recordatori dels llocs que ha trepitjat, de les emocions que ha viscut, dels anhels que projecta. De fet, encara que al primer cop d’ull pugui semblar que ens trobem davant de dibuixos carregats de precisió i de detall, en realitat el Gregori es dedica a capturar imatges de manera quasi compulsiva, caçant tot el que es posa davant dels seus ulls. Defuig quedar-se tancat a l’estudi i li agrada atrapar la vida, processar-la i convertir-la en part fonamental del seu llenguatge, utilitzar-la per reconvertir-la en peces rellevants, en elements que es recordin, que tinguin transcendència, posant-se a les antípodes del seu treball com a creatiu publicitari, un món on s’inverteixen molts diners amb la finalitat d’aconseguir imatges efímeres i sense aquesta transcendència que li agrada imprimir a les seves creacions.
Val a dir que cadascuna de les seves il•lustracions està formada per un mínim de 500 petites peces del seu arxiu gegantí. Així una línia pot ser un cable elèctric del carrer o una cara una composició construïda a base d’ajuntar i ordenar un grapat de rostres més petits, un puzzle personal que reflecteix també l’estat d’ànim de l’artista, les seves inquietuds, les seves obsessions. les manies, allò que ha aconseguit sorprendre’l, els seus pensaments o les seves idees, arribant fin i tot a convertir-se en una mena d’actor que interpreta diferents papers, que assumeix els personatges que el jo il•lustrador li demana en cada moment.

Una de les il·lustracions de Gregori Saavedra

El resultat, ja ho he dit abans, són il•lustracions profundament personals, d’una potència i d’una personalitat colpidores que fugen de la normalitat i, de fet, rep encàrrecs de grans marques, de revistes, d’editorials i ha dut a terme projectes singulars com una exposició sobre els temps georgians a la British Library o una gran lona de seixanta metres de llarg per trenta d’alt destinada a cobrir el gimnàs alemany de King’s Cross.

Gregori Saavedra

I si aquestes quatre ratlles us han despertat una mica d’interès per la seva obra, ho trobareu tot a la pàgina web de Gregori Saavedra. Podreu trobar il•lustracions, vídeos, creacions pròpies, encàrrecs i somnis. Tot un món... o molts mons!
Moltes gràcies, Gregori.