Raig Verd publica, en traducció de Pau Sanchis, “El cementiri dels reis menors”, de Zoran Malkoc, un recull de contes situats en una regió fronterera entre Sèrbia i Bòsnia durant la guerra i la cruel postguerra dels Balcans. Com totes les històries referides a la guerra, el rerefons d’aquests contes és ferotge, violent i feridor però per contra, Malkoc, sense renunciar en cap moment a al cruesa que amaga tot allò que explica, és capaç d’aportar-hi un punt d’ironia, d’humor que actua com un magnífic desengreixant.

Zoran Malcok (foto: Raig Verd)

Hi ha elements d’imaginació quasi fantàstica que converteixen els contes en veritables màquines d’encisar. També hi desfilen personatges insòlits que es barregen amb personalitats reals i que configuren un teixit dens i sòlid en un magnífic recull que tindria més a veure amb la construcció de tot un univers complet que no pas amb retalls inconnexos, és a dir, situant-se més a la vora de la novel•la, de la necessitat de descriure un món sencer que no pas d’històries soltes sens cap lligam.
Tot un descobriment que no fa altra cosa que confirmar el bon ull de Laura Huerga a l’hora de descobrir-nos nous camins lectors.