El poeta Esteban Martínez Serra ha publicat el seu últim llibre “Carencias” a l’editorial Bartleby.
Nascut a Figueres l’any 1962, Martínez és professor de llengua i literatura i un dels membres i fundadors del col•lectiu Papers de Versalia. Al seu currículum hi ha reconeixements com el premi Juan Ramon Jiménez o l’accèssit del Júlio Tovar.

"Carencias" - Esteban Martínez Serra

A “Carencias”, Martínez s’acosta a l’horror des de la mirada poètica que, en essència acostuma a ser bella encara que aprofundeixi en temes gens complaents. Movent-se en aquest territori enriquidor que es belluga entre la prosa i la poesia, el llibre acaba sent una apologia contundent de les mancances humanes, d’aquestes carències que, a la vegada que ens mostren incomplerts i lleugerament volubles, també ens ajuden a enfortir l’ànima i a fer-la més sòlida i força menys vulnerable. La mort, la guerra, el pànic i la destrucció, tractats de manera obvia o amb una visió més metafòrica, són l’eix conductor de l’obra, mostrant d’alguna manera les essències de l’existència, la contraposició entre la duresa de la vida i la subtilitat dels sentiments.
Les nostres incoherències, les petites o grans misèries i, fins i tot els actes heroics, siguin quotidians o especials, esdevenen el centre del punt de mira del poeta i s’acaben mostrant, de vegades com un crit de la consciència, de vegades com una constatació quasi notarial de tot allò que té de tèrbol la realitat, la dura i violenta realitat.
I ningú millor que el mateix Esteban Martínez Serra per fer-nos de guia en aquest viatge per “Carencias”.

Esteban Martínez Serra (Foto: David B. / iSabadell)

És el meu setè llibre publicat. Tots de poesia. En aquest cas podria dir-se que és un llibre de poesia en prosa. Aquesta forma ja la vaig utilitzar en una secció de Paisajes de la voz. Com s'acostuma a dir el text demana la seva forma i, crec, en aquest cas s'imposava a la poesia versal.
És un llibre compost per quatre parts de les quals les tres primeres desenvolupen, en forma de petites peces d'un mosaic, tres temes que s'acaben implicant: el de la guerra, el de la ciutat, i el de la Creació del món. La quarta part conté 18 reflexions de to aforístic que giren al voltant de l' actitud de l'ésser humà davant aquest món.
La guerra és una experiència exclusivament humana. A vegades sembla que és l'estat natural de l'home i la pau un estat d'excepció. En els textos l'horror es troba en el detall, en l'escena aparentment anecdòtica, en el fet puntual; però també en la lectura que en fem. La guerra és, sempre, TOTES les guerres. Però l'horror, la cruesa d'aquest "invent" humà augmenta quan es vesteix de tedi general i se'ns presenta com una col•lecció d'episodis a on el que es fractura és el punt de vista. Perquè la guerra sempre acaba sent una experiència individual.
La ciutat, l'altre territori a on també existeix el conflicte, el desarrelament, els vencedors i els perdedors. La ciutat que ens interroga i la que se'ns nega. El temps a les nostres ciutats ja no és lent i rarament es compadeix de nosaltres.
La tercera secció és un diàleg amb el Creador. Un diàleg múltiple en el que hi participa l'home i altres criatures de la Creació amb un Déu que, ara si, escolta i baixa a l' alçada de les seves "criatures". L'home planteja la seva naturalesa de guerra i destrucció en algunes experiències de Déu. Per això la interpel•la i l'acusa.


Gràcies Esteban.


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)