Jordi de Manuel és un autor del que podríem considerar de fons. La seva preparació científica el converteix en un escriptor admirable, sòlid, segur, dels que sap que la precipitació i les urgències són els pitjors companys de viatge que es poden tenir. Això, que podrien ser només paraules, es demostra fent una ullada a la seva trajectòria, que s’ha anat fent sòlida pas a pas, com la feina d’un investigador d’aquells que saben que la precisió, la constància i la seguretat són les eines bàsiques i fonamentals a l’hora d’avançar.
Fa setze anys naixia, literàriament parlant, l’inspector Marc Sergiot, un policia nacional que ha anat creixent en paral•lel a l’habilitat i a la saviesa narrativa del Jordi. Ha aparegut en vuit novel•les (“Tres somnis blaus”, “Cels taronges”, “Cabells porpres”, “L’olor de la pluja” “El raptor de gnoms”, “Mans lliures” i “La mort del corredor de fons”) i en algunes narracions i ara torna formant part de la col•lecció Crims.cat de l’editorial Alrevés a “Foc verd”.

Foc verd - Jordi de Manuel

Ja se sap que a l’hora de parlar de novel•les negre, menys és més i que millor ser prudent que no pas caure al pou de l’espoiler, però val a dir que en aquesta ocasió aquest Sergiot solitari, anacrònic, força normal, poc valent i una mica desastrat, a qui el seu creador li augura molt poca vida activa (la jubilació també arriba als universos de ficció), marxa a Galícia a passar uns dies amb el seu company Xulio Coirós, mirant de fugir de la calor embafosa de la capital catalana. Trobar un cos carbonitzat en un incendi i reviure una antiga mort fa que el viatge es converteixi en qualsevol cosa menys en unes vacances.
Fins aquí i molt a vista d’ocell, les línies generals de la trama, però el que en realitat compta és l’habilitat de Jordi de Manuel per anar construint trames amb una originalitat tècnica envejable. En altres ocasions ha barrejat amb eficàcia i efectes sorprenents gèneres com la novel•la negra i la ciència ficció (un altre dels llocs on es troba còmode i segur). És capaç d’anar plantejant dilemes morals o socials de manera subtil, sense grans escarafalls, quasi com una pluja fina d’aquelles que, sense ser especialment perceptibles ni obvies, acaben amarant-ho tot.
Els escenaris gallecs són, en aquest cas, un marc meravellós per posar de manifest la vocació que l’autor té vers la natura (que va arribar al punt més àlgid amb la descripció de la bellesa dels paisatges àrtics de “La decisió de Manperel”). Però la mirada exterior no és l’únic punt fort de la seva manera d’escriure. La mirada interior és també un valor que enganxa. En aquesta ocasió es tracta de fer una mirada al passat.

Jordi de Manuel - (Foto: Cerdanyola Info)

No espereu trobar una història de les que succeeixen a ritme vertiginós, amb un frenesí de morts i acció a cada pàgina, al contrari “Foc verd” és una peça no innocent però sí delicada i intensa però que no defuig en cap moment l’horror del crim. Sota una aparença plàcida, el rerefons de la història és poderós i d’impacte. És una d’aquelles novel•les que flueixen, que van atrapant amb la força de la bona literatura i Jordi de Manuel és capaç de contraposar les virtuts d’una magnífica història negra amb la seva habilitat natural per anar dibuixant escenaris, paisatges, moments, sensacions i sentiments i el resultat és francament bo, refermant aquesta carrera segura i sòlida que es consolida llibre a llibre.
El Jordi és un autor imprescindible, capaç de combinar un humanisme poc corrent amb una habilitat literària precisa i didàctica i els seus llibres, i aquest no és una excepció, fan pensar, porten a al reflexió i es mantenen vius generant interrogants un cop tancada la darrera pàgina. Només un exemple, les moltes imatges que suggereix el títol, “Foc verd” d’aquesta novel•la que cal llegir.


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)