Les noves tecnologies ens han ofert i ens ofereixen un veritable parc temàtic de les comunicacions en evolució constant però, probablement, han eliminat un element bàsic de la personalitat creativa i literària de tota una llarga època, les cartes, la possibilitat de mantenir un contacte estret (que en molts casos no es podia establir de cap altra manera) amb gent d’afinitats semblants que, amb el pas del temps es convertien en una meravellosa font d’informació cultural i personal sobre els autors de les epístoles d’anada i de tornada.

J.V.Foix & Albert Manent. Correspondència

Tot pot ser, però costa imaginar que una cadena de correus electrònics pugui oferir la mateixa quantitat i qualitat d’informació que una correspondència mantinguda al llarg del temps.
Aquest seria el cas de “J.V.Foix & Albert Manent. Correspondència”, el llibre impulsat per la Fundació Foix, editat per Quaderns Crema i amb Margarida Trias com a responsable de l’edició.

Una de les cartes de Foix a Manent

S’hi recullen les cartes que aquests dos poetes de Sarrià-Sant Gervasi es van enviar entre 1952 i 1985, un total de 61 cartes i postals que s’escrivien durant els mesos d’estiu, quan Foix s’estava al Port de la Selva.
Foix vivia al carrer de Setantí i els Manent al carrer de Craywinckel, no especialment molt a la vora però tampoc no prou lluny com per no tenir territoris i indrets comuns. En aquella època Foix ja era un autor reconegut i l’amfitrió d’unes reunions literàries que tenien lloc els diumenges i que comptaven amb la presència d’Enric Badosa, d’Esteve Padrós de Palacios, de Manuel Pla i d’Albert Manent, un jove de 21 anys que tenia moltes ganes d’escoltar i que va captivar Foix que, amb el pas del temps el va arribar a considerar quasi com un fill.

J.V. Foix

De fet, esquitxades en aquesta correspondència hi ha algunes invitacions que Foix li fa a Manent, convidant-lo a passar uns dies a l’Alt Empordà. També hi ha converses sobre l’actualitat literària del moment, les vivències d’estiu o els neguits d’escriptor.
En aquest sentit s’ha de posar en valor el treball de Margarida Trias que contextualitza les cartes, aporta detalls i ajuda a entendre el moment. Així veiem que Foix escriu molt més que Manent, (en algunes ocasions en vers) i reclama algunes respostes que mai no es van produir, posant al descobert aquest Foix més ciutadà, ja que ell defensava que els escriptors havien de ser personatges anònims i fins i tot hi havia veïns de Sarrià que no associaven el poeta amb el senyor de la pastisseria.

Albert Manent (Foto: Òmnium)

El llibre ens regala també set poemes de Foix, dels quals cinc ja s’havien publicat. la resta és tot material inèdit i de gran valor que ens acosta dues personalitats literàries que es mostren tal i com son, que representen un dels últims projectes editorials que va emprendre Manent i que es publica dos anys després de la seva mort. Cartes que permeten viure el to poètic, la vida de cada dia, les tafaneries i, per damunt de tot, dues immenses personalitats creatives en comunió, dues grans personalitats literàries que ens permeten capturar una part de la seva intimitat sempre rica i creadora.


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)