El dilluns dia 30 de novembre, el Palau Moja de Barcelona es va convertir en l’escenari de la festa d’aniversari de l’editorial Meteora. Un marc noble i sumptuós per acollir una celebració càlida i necessària. El projecte personal i vital de Maria Dolors Sàrries i Jordi Fernando compleix 15 anys, ja és un adolescent actiu en edat física però és madur i sòlid en cos, concepció, projecció i intensitat.
Celebrar un aniversari com aquest és sempre un motiu d’alegria per tot el que mostra i pel tot el que amaga. Mostra una parella entusiasta capaç d’implicar-se amb la cultura molt més enllà del que fan moltes institucions, d’apostar temps, diners i il•lusions en una història que sempre, sempre acaba sent moltes més coses que un simple negoci, que una manera d’aconseguir un sou per guanyar-se la vida. Mostra també una capacitat inacabable per anar rastrejant la realitat, fer-la una mica teva, posar-hi el teu segell íntim i tornar-la al món convertida en una emoció viva.

Editorial Meteora 15 anys

I un aniversari així també té una cara més fosca que l’alegria del moment porta a obviar però que, malgrat tot hi és, que amaga el poc interès per la cultura que mostren un gran nombre de polítics i d’institucions, un problema greu que es va convertint en una creixent epidèmia social que fa que els projectes que tenen a veure amb la cultura s’estavellin contra murs de complicada i difícil orografia i que acaba convertint aquestes magnífiques iniciatives personals en una mena de cadena de petits o grans greuges i oblits que es van pagant, que s’han d’anar superant cada dia, esmerçant-hi esforços suplementaris que s’haurien de dedicar a altres qüestions i que no ajuden gens a seguir endavant.
Per això els 15 anys de Meteora són una esplèndida noticia que cal valorar en tota la seva magnitud. Però en aquest cas, més enllà del valor social que suposa que un segell literari compleixi 3 lustres, l’editorial que agafa el nom dels petits i insòlits monestirs penjats de la regió grega de Tessàlia forma també part directa de la meva vida i per això la mirada cap a l’efemèride ha de ser per força més personal i més íntima que la que un periodista de la malmesa i menystinguda branca cultural pot fer sobre una celebració semblant de qualsevol altre negoci llibresc. Per això no puc ni vull amagar que aquest pastís potser tindrà una capa de farciment més prima pel que fa a la melmelada del rigor absolut i a l’objectivitat màxima i, per contra tindrà una capa gruixuda de xocolata sentimental. Ho assumeixo i només espero que la història que retrata, encara que tingui més gust de xocolata que de maduixa, sigui gustós, comestible i prou sòlid per no acabar allunyant-se en excés de la realitat.

Editorial Meteora 15 anys (Foto: Núria Queraltó)

L’editorial arrencava amb el segle, a l’any 2000, però la història física i concreta la teniu a la pàgina web de Meteora, amb les col•leccions i els títols que marquen el seu adn únic i personal que els ha portat a ser els “sèniors” d’aquest projecte integrador i amb projecció de futurs que és l’associació Llegir en català, format per joves editors amb uns catàlegs interessants i unes grans ganes de presentar batalla des de la primera línia d’acció. En aquest sentit, val a dir que la Maria Dolors Sàrries i el Jordi Fernando no són adolescents que enceten la seva primera aventura laboral. Arriben a Meteora des de les seves respectives feines, lligades directa i sentimentalment als llibres i això, no ens enganyem, és un bagatge previ imprescindible i enriquidor.
La Dolors i el Jordi són (i això fa que Meteora com a, diguem-ne, empresa, també ho sigui) càlids i professionals, entusiastes, àgils, oberts, imaginatius i propers, amb una gran capacitat per anar repartint empatia i bones vibracions a cabassos en tot el que passa per les seves mans.
Personalment, els vaig conèixer quan ja arrossegaven quasi tres anys de vida i no em puc imaginar una rebuda millor. Ho tenia tot en contra (i els autors no mediàtics i/o desconeguts m’entendran força bé): un escriptor arribat de Reus, sense contactes editorials a la capital, amb una obra que tot ser prou ampla no havia traspassat els àmbits locals i, per acabar de fer-ho rodó, amb un llibre de poesia sota el braç.


Editorial Meteora 15 anys (Foto: Núria Queraltó)

Un llibre, “Butte, gener a París”, que mirava de retratar el descobriment personal d’una ciutat màgica. El que no sabia aleshores és que entre el llistat “d’amors incondicionals de la Dolors” hi figura en lloc destacat la Ciutat de la Llum i això, suposo que va fer que la porta s’obrís amb més facilitat.
Des d’aquell moment he viscut des de la proximitat el creixement, les alegries, les penes i la manera de fer dels “meteoros”, tal i com els hi dic jo, (tot i que a nivell global ha fet més fortuna el “meteòrics”).
L’any 2007, es publicava en català i castellà “Desig de foc”, una novel•la de temàtica gastronòmica amb un epíleg del bon amic Santi Santamaria i el regal d’una ampolla de cava Mas Tinell amb una placa especial, tot un esforç de producció insòlit i que només podia fer una editorial de les característiques físiques i humanes de meteora.
Un any abans, el 2006, la Dolors i el Jordi em van fer un dels millors regals creatius i vitals que he rebut mai al llarg de la meva vida, brindar-me la possibilitat de dirigir la seva col•lecció de poesia Mitilene. El camí s’encetava amb “Centre de brevetat”, de Feliu Formosa i anava creixent amb una nòmina de poetes de primera línia que, fins ara, s’ha concretat en 35 títols, un premi Nacional (Marta Pessarrodona), un premi Josep Maria Llompart (Toni Clapés), la publicació de dos premis literaris, el Joan Perucho d’Ascó i el Rosa Leveroni de Cadaqués i un gruix de lectors fidels que encoratgen a seguir endavant.
Amb tot això he pogut veure quasi des de la primera fila com l’editorial s’anava guanyant el respecte de periodistes i mitjans de comunicació, el favor dels lectors i la devoció dels autors gràcies a una manera de fer seriosa, càlida, professional i a la vegada propera que demostrava de manera fefaent que, al cap i a la fi, el que ens mou i allò que ens fa feliços és el contacte personal, sentir-nos estimats, siguem autors, llibreters, periodistes o lectors i això, a l’editorial Meteora, ho fan molt i molt bé.

Editorial Meteora 15 anys (Foto: Núria Queraltó)

De fet, al llarg d’aquests 15 anys d’activitat, la Dolors i el Jordi han demostrat amb escreix que es pot avançar sense ofendre, sense trepitjar, lluitant contra algunes adversitats amb capacitat per desmuntar qualsevol projecte, com la desaparició d’un dia per l’altre de la distribuïdora, amb tot el que això representa de pèrdua de vendes, de llibres, d’estocs, de clients, de presència, de liquidacions i, és clar, de diners, deixant de banda els danys morals, la desil•lusió, les visions negres i les ganes de deixar-ho tot. I res no els ha aturat i dia rere dia han seguit engegant projectes, publicant llibres, embrancant-se en noves històries i integrant-se en aquesta estructura creativa i de difusió que és Llegir en català. Ells són, en certa manera, la veu de l’experiència del col•lectiu i coneixent la seva capacitat de generar treball i il•lusió, estic segur que encara tindrem Meteora durant molts anys.
La Dolors ens fa cinc cèntims de les seves impressions i de les seves emocions a l’hora de bufar les 15 espelmes d’aquest pastís literari com pocs :

Editorial Meteora 15 anys (Foto: Núria Queraltó)

Les celebracions tenen connotacions positives. Es relacionen amb moments d’inflexió, amb fites importants aconseguides o impliquen un punt de partida diferent o nou en un projecte.
Meteora acaba de complir els seus primers anys de vida i ho hem volgut celebrar, especialment, pel que hem aconseguit durant aquest temps i perquè hem sobreviscut a un terratrèmol professional de molta intensitat.
Jordi Fernando i jo vam decidir muntar l’editorial a una edat ja madura. Quan molta gent renuncia a canviar de feina perquè a partir dels quaranta un comença a voler certa estabilitat a la vida. Però nosaltres vam ser diferents. L’estabilitat que teníem no ens acabava de satisfer. Necessitàvem ser creadors en el que féssim, ser més feliços i que aquesta feina també ens permetés aplicar allò que havíem estudiat durant cinc anys, filologia. No vam trigar massa a decidir-nos. Ho vam tenir clar al moment. Muntar una editorial.
Si ara digués que aquest temps ha estat un camí de roses mentiria. En absolut. Els inicis són difícils per a qualsevol feina. I ser editor és gairebé ser un artesà que fabrica un producte que després ha d’ensenyar al públic i als llibreters. Ha de convèncer-los que és bo perquè el comprin i en parlin i així anar construint un catàleg amb credibilitat. Aquesta va ser la part més difícil i dura de la nostra feina. No pas la que molts es podrien pensar, que seria la de rebre originals. De textos i d’idees en teníem i moltes. I de ganes, també. Però començar va ser dur. Pocs ens van animar a tirar la idea de muntar una editorial endavant.
Vam tenir la sort de tenir un periodista que ens va ajudar molt a fer contactes en el seu món i que ens va dir com obrir les primeres portes, Josep M. Huertas Claveria. Malauradament ara no li podem donar les gràcies, però el vull esmentar perquè va ser el primer que va seure amb nosaltres i ens va ensenyar com començar. Després va venir un bon llibreter, el Lluís Morral, de Laie, que ens va explicar en quin jardí ens posàvem, però en cap moment ens va desanimar. A més, sense saber ni qui érem, ens va obrir les portes de la seva llibreria i ens va fer confiança. A ell sí que li puc donar les gràcies.
D’aquesta manera, de mica en mica, amb moltes converses i ensenyant què fèiem i què volíem fer vam anar fent camí. Després ja tot va ser molt més fàcil. Quan es trenca el gel ja no cal esmerçar tants esforços la següent vegada.
Crec que aquests tres quinquennis han estat plens de moments amb molta càrrega emocional. De somniar projectes que hem pogut dur a terme. De conèixer persones del món de la literatura que ens han ensenyat molt. De llegir llibres interessantíssims que autors, molt coneguts o no tant, han dipositat a les nostres mans perquè ens han fet confiança. Això és impagable. Fer el que un vol, de la manera que vol i quan ho vol és una sort que nosaltres hem pogut tenir i tenim.
També hem viscut moments dolents i moments terribles, diria jo, on ha calgut tocar de peus a terra, analitzar molt bé què calia fer, quin camí agafar i lluitar per tornar a tirar endavant. Aquí és on vull tornar a donar les gràcies. Perquè si d’una cosa estem segurs els dos editors de Meteora és que tenim molts bons amics. Dels de debò. Dels que no pregunten què necessites, sinó que actuen i busquen solucions quan et veuen enfonsat.
I gràcies a tots aquests amics, entre els quals vull destacar l’equip, la família diria jo, de Llegir en Català, hem pogut superar (o començar a fer-ho) els mesos que van d’octubre del 2014 fins ara.

Editorial Meteora 15 anys (Foto: Núria Queraltó)


Per tant, creiem que eren de celebració obligatòria aquests quinze anys. Per haver decidit un 30 de novembre del 2000 arriscar-nos i muntar Meteora, per haver arribat fins aquí, per tenir tants bons amics i perquè tenim un munt de projectes que volem tirar endavant.
Ens sentim reconeguts en el món cultural. Creiem que sempre ens hem mantingut fidels als nostres principis i pensem que tenim moltes més coses a demostrar en anys posteriors.
Només voldria afegir que tenim una espineta clavada. És la de les obres, molt bones obres, que hem publicat i que per circumstàncies diverses no han arribat a ser conegudes com es mereixien. Han quedat oblidades a les prestatgeries de les llibreries i retornades, senzillament perquè els bons lectors no les han conegut. Nosaltres no les oblidem. Al contrari, com que no caduquen, sempre estem pensant com i de quina manera poden tenir una segona oportunitat.
La feina de l’editor petit, independent i segurament una mica aventurer és molt diversa. Però té com a base, el llibre. I això és el que ens enamora. I mentre duri aquest enamorament continuarem editant llibres. Sempre que trobem lectors disposats a llegir-los. Perquè si som aquí després de quinze anys, també és per ells.



Editorial Meteora 15 anys (Foto: Núria Queraltó)

I posats a mantenir el to personal, un apunt final. Fa un grapat d’anys vaig llegir una de les poques entrevistes que concedia l’agent literària Carmen Balcells. Afirmava que a la seva agència sempre hi havia un llum encès com a símbol d’una idea i d’una voluntat: que els seus autors, fos l’hora que fos, sempre sabien que ella hi era, que el seu escalf i el seu recer es mantenien actius i a la seva disposició. Aquella claror simbolitzava un far, un destí, una seguretat, un fil de tranquil•litat.
Anant a treballar, la ruta que faig cada dia em porta a passar per davant de l’agència Carmen Balcells, a la Diagonal, i també per davant de l’editorial Meteora, a la Gran Via. La Dolors matina molt i sempre que passo per davant aixeco la vista i veig el llum del seu despatx encès. Sé que treballa pels seus autors, per Meteora, per la nostra cultura i així, cada dia, veient encesos els llums de Balcells i, sobretot, de Meteora, sé del cert que el món funciona, que malgrat tot, les coses van bé, respiro tranquil i, sota la visera del casc, somric!

(les fotografies que acompanyen aquesta entrada són de Núria Queraltó)


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)